Un nou programa de cribratge poblacional de càncer de coll uterí permetria millorar-ne l’eficàcia i la qualitat a Catalunya
Un
estudi realitzat per l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i el Pla
Director d’Oncologia (PDO) de Catalunya compara l’actual estratègia de
cribratge que es realitza mitjançant citologia amb una de nova basada en
una prova de detecció del VPH. Implementada com un programa
poblacional, i organitzada des del Departament de Salut, l’estudi
demostra que amb la nova estratègia es podria augmentar substancialment
la cobertura d’un 40% a un 71% amb la mateixa despesa.
04/03/2019 08:03
L’Institut
Català d’Oncologia (ICO) i el Pla Director d’Oncologia (PDO) de
Catalunya han desenvolupat un estudi en el què es calculen els costos
d’un programa organitzat i poblacional de cribratge basat en la prova
del Virus del Papil·loma Humà (VPH). Segons els resultats obtinguts, amb
els mateixos recursos econòmics que en l’actualitat s’utilitzen per
cobrir a un 40%, es podria arribar a cobrir fins el 71% del total de la
població femenina d’entre 25 a 65 anys. Això significaria un canvi del
programa oportunista actual, basat en la citologia cada 3 anys, a un
programa organitzat basat en la prova del VPH cada 5 anys.
Aquest estudi acaba de sortir publicat coincidint amb el Dia Mundial del Virus del Papil·loma Humà que se celebra, per segona vegada, el 4 de març. L’Institut Català d’Oncologia (ICO), a través del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer (PREC) és un centre de referència en VPH a nivell mundial, amb una trajectòria de més de 20 anys en la investigació epidemiològica per la prevenció i control del càncer relacionat amb el virus del VPH a la població.
El cribratge cervical com a eina en la prevenció del VPH
En l’actualitat, l’estratègia del cribratge a Catalunya té dues característiques importants: la citologia com a prova principal i, per altra banda, que es porta a terme a través d’un programa oportunista. Així doncs, el protocol actual recomana una revisió ginecològica cada 3 anys amb citologia a dones de 25 a 65 anys. En aquesta visita ginecològica es pren una mostra del coll d’úter per tal de realitzar la citologia. Cal destacar que, fins a dia d’avui, aquesta és la prova més utilitzada a nivell mundial per tal de realitzar aquest tipus de cribratge.
Tanmateix, al ser oportunista implica que són les dones les que han de sol·licitar aquesta prova enlloc de citar-les activament a través d’un programa de prevenció. En l’actualitat, amb aquests sistema oportunista s’estima que aproximadament el 40% de les dones catalanes entre 25 i 65 anys es realitzen aquesta prova a través de la sanitat pública.
L’estudi realitzat per l’ICO i el PDO demostra que, tal i com s’està realitzant en l’actualitat aquest tipus de cribratge de coll d’úter genera una despesa en el sistema públic de Catalunya de 28 milions d’euros anuals, que corresponen a uns 8,6 euros per dona. Aquesta despesa inclou el cribratge, estudis de seguiment, diagnòstic i tractament.
Nou programa organitzat i poblacional
En bona part, i com a conseqüència del cribratge, Catalunya s’ha mantingut com una de les regions del món amb menys casos de càncer de coll d’úter. Tot i això, encara en l’actualitzat es diagnostiquen 270 casos i moren 93 dones anualment per aquest tipus de càncer, la majoria en dones que no s’han realitzat cribratges en les pautes establertes.
Estudis anteriors del grup de la Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer demostraven que la utilització d’una nova prova de cribratge per a detectar el VPH és més efectiva i més cost-efectiva que la citologia. A més, permet allargar fins a 5 anys el temps entre revisions ginecològiques en comptes dels 3 anys que es recomana amb la citologia sense disminuir l’efectivitat. La prova detecta la presència de l'ADN del VPH, que és el causant del càncer de coll d’uterí. La infecció per VPH produeix alteracions a les cèl·lules que en alguns casos poden acabar produint un càncer. Si aquestes alteracions es diagnostiquen i es tracten a temps, s’evita que es pugui desenvolupar un càncer en el futur. El cribratge de coll uterí té com a objectiu detectar i tractar aquestes alteracions.
El virus del papil·loma humà (VPH) pertany a un grup de virus que infecten la pell i les mucoses. La majoria d’infeccions per VPH passen desapercebudes i no tenen cap importància clínica, però en alguns casos poden produir lesions benignes, com berrugues genitals i, amb menor freqüència lesions malignes, com alguns tipus de càncer (de coll uterí, de penis, de vulva, vagina, d'anus o d'orofaringe).
L’evidència científica també ha demostrat que un programa organitzat i poblacional, en el que es convidi a totes les dones regularment de manera activa, és més efectiu que un programa oportunista. És per aquest motiu que des del Departament de Salut després d’aquesta evidència científica, tant a nivell europeu com a nivell català, està treballant en com implementar aquest nou programa a Catalunya.
Diaz M, Moriña D, Rodríguez-Salés V, Ibáñez R, Espinás JA, de Sanjosé S. Moving towards an organized cervical cancer screening: costs and impact. Eur J Public Health. 2018;28(6):1132-8.
Aquest estudi acaba de sortir publicat coincidint amb el Dia Mundial del Virus del Papil·loma Humà que se celebra, per segona vegada, el 4 de març. L’Institut Català d’Oncologia (ICO), a través del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer (PREC) és un centre de referència en VPH a nivell mundial, amb una trajectòria de més de 20 anys en la investigació epidemiològica per la prevenció i control del càncer relacionat amb el virus del VPH a la població.
El cribratge cervical com a eina en la prevenció del VPH
En l’actualitat, l’estratègia del cribratge a Catalunya té dues característiques importants: la citologia com a prova principal i, per altra banda, que es porta a terme a través d’un programa oportunista. Així doncs, el protocol actual recomana una revisió ginecològica cada 3 anys amb citologia a dones de 25 a 65 anys. En aquesta visita ginecològica es pren una mostra del coll d’úter per tal de realitzar la citologia. Cal destacar que, fins a dia d’avui, aquesta és la prova més utilitzada a nivell mundial per tal de realitzar aquest tipus de cribratge.
Tanmateix, al ser oportunista implica que són les dones les que han de sol·licitar aquesta prova enlloc de citar-les activament a través d’un programa de prevenció. En l’actualitat, amb aquests sistema oportunista s’estima que aproximadament el 40% de les dones catalanes entre 25 i 65 anys es realitzen aquesta prova a través de la sanitat pública.
L’estudi realitzat per l’ICO i el PDO demostra que, tal i com s’està realitzant en l’actualitat aquest tipus de cribratge de coll d’úter genera una despesa en el sistema públic de Catalunya de 28 milions d’euros anuals, que corresponen a uns 8,6 euros per dona. Aquesta despesa inclou el cribratge, estudis de seguiment, diagnòstic i tractament.
Nou programa organitzat i poblacional
En bona part, i com a conseqüència del cribratge, Catalunya s’ha mantingut com una de les regions del món amb menys casos de càncer de coll d’úter. Tot i això, encara en l’actualitzat es diagnostiquen 270 casos i moren 93 dones anualment per aquest tipus de càncer, la majoria en dones que no s’han realitzat cribratges en les pautes establertes.
Estudis anteriors del grup de la Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer demostraven que la utilització d’una nova prova de cribratge per a detectar el VPH és més efectiva i més cost-efectiva que la citologia. A més, permet allargar fins a 5 anys el temps entre revisions ginecològiques en comptes dels 3 anys que es recomana amb la citologia sense disminuir l’efectivitat. La prova detecta la presència de l'ADN del VPH, que és el causant del càncer de coll d’uterí. La infecció per VPH produeix alteracions a les cèl·lules que en alguns casos poden acabar produint un càncer. Si aquestes alteracions es diagnostiquen i es tracten a temps, s’evita que es pugui desenvolupar un càncer en el futur. El cribratge de coll uterí té com a objectiu detectar i tractar aquestes alteracions.
El virus del papil·loma humà (VPH) pertany a un grup de virus que infecten la pell i les mucoses. La majoria d’infeccions per VPH passen desapercebudes i no tenen cap importància clínica, però en alguns casos poden produir lesions benignes, com berrugues genitals i, amb menor freqüència lesions malignes, com alguns tipus de càncer (de coll uterí, de penis, de vulva, vagina, d'anus o d'orofaringe).
L’evidència científica també ha demostrat que un programa organitzat i poblacional, en el que es convidi a totes les dones regularment de manera activa, és més efectiu que un programa oportunista. És per aquest motiu que des del Departament de Salut després d’aquesta evidència científica, tant a nivell europeu com a nivell català, està treballant en com implementar aquest nou programa a Catalunya.
Diaz M, Moriña D, Rodríguez-Salés V, Ibáñez R, Espinás JA, de Sanjosé S. Moving towards an organized cervical cancer screening: costs and impact. Eur J Public Health. 2018;28(6):1132-8.