Archivo del blog

  Enlaces

 

Investigadors catalans obren la porta a una quimioteràpia amb menys efectes secundaris

Descobreixen el mecanisme pel qual anticancerígens basats en el platí poden provocar greus danys neurològics

Xavier Duran  
 
TEMA:
 
CÀNCER
Obren la porta a reduir els efectes secundaris d'un dels anticancerígens més usuals
Alguns tractaments de quimioteràpia poden tenir efectes secundaris greus

Alguns fàrmacs basats en el platí són dels més utilitzats en diversos tipus de càncer, però poden tenir efectes secundaris greus en el sistema nerviós. Ara, un equip d'investigadors catalans ha descobert el mecanisme que provoca aquests danys i ha obert la porta a buscar estratègies per evitar-los o pal·liar-los.

L'estudi, publicat a "Neuro-Oncology", l'ha dut a terme fet un equip d'investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l'Institut Català d'Oncologia (ICO), l'Hospital Universitari de Bellvitge i l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En els darrers anys s'ha avançat molt en el tractament del càncer, però es continuen utilitzant fàrmacs que poden causar efectes adversos molt severs.

Derivats del platí, com el cisplatí i l'oxaliplatí, en són alguns. Poden danyar el sistema nerviós perifèric i provocar una pèrdua de sensibilitat progressiva, que fins i tot pot acabar impedint la mobilitat.

Això fa que en certs casos calgui reduir les dosis o fins i tot substituir la medicació per una altra de segona línia sense aquests efectes secundaris, però menys efectiva.

Cèl·lules en hibernació

S'han fet assajos clínics de tractaments neuroprotectors dirigits a pal·liar aquesta neuropatia, però no han tingut èxit perquè anaven enfocats a l'apoptosi neuronal o mort programada de les cèl·lules nervioses.

En el nou estudi s'ha demostrat que les neurones pateixen una sèrie de canvis metabòlics que les fan entrar en una espècie d'estat d'hibernació permanent, anomenat senescència. Això seria el que provocaria els símptomes neuropàtics.

En concret, el cisplatí indueix una sobreexpressió de la proteïna p21. Aquesta proteïna pot regular tant processos de senescència com d'apoptosi cel·lular com a resposta a una lesió.

En l'estudi s'ha vist que les vies implicades en apoptosis no s'activen. En canvi, l'estudi amb microscòpia electrònica i amb marcadors moleculars ha confirmat que les neurones mostren característiques morfològiques de senescència.


Canvi de paradigma

Per això, Jordi Bruna, que ha liderat la recerca, afirma que "aquest descobriment suposa un canvi de paradigma" amb possibles efectes pràctics.

"Aquest estudi aporta noves dianes per pal·liar la neuropatia causada per platins. Aquests tractaments neuroprotectors, administrats conjuntament amb la quimioteràpia, podrien prevenir l'aparició de la neuropatia. A més, tenen menys probabilitats d'interferir amb l'eficàcia antitumoral que els enfocats a la prevenció de l'apoptosi."

La recerca s'ha fet amb un model de ratolí que mimetitza perfectament les característiques clíniques dels pacients. A més, fent servir un mètode innovador, s'han individualitzat cadascuna de les neurones del gangli raquidi dorsal i se n'han estudiat els gens que s'expressaven a cada moment.

Els mètodes pal·liatius permetrien prosseguir amb el tractament i amb les dosis adequades sense que el pacient tingui els efectes secundaris en el sistema nerviós.