Archivo del blog

  Enlaces

 

Una anàlisi de sang permetria identificar les dones amb més risc de càncer de mama

La recerca de Vall d'Hebron permetria portar a terme un seguiment més exhaustiu per detectar de forma precoç la formació de tumors

Xavier Duran  Actualitzat 
 
TEMA:
 
CÀNCER
Una anàlisi de sang permetria identificar les dones amb més risc de càncer de mama
L'anàlisi permetria un seguiment exhaustiu a les dones amb risc elevat (iStock)

Una anàlisi de sang ajudaria a identificar les dones sanes amb més risc de tenir càncer de mama. En un estudi liderat pel grup de Recerca Biomèdica en Cèl·lules Mare de Càncer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) s'ha identificat un grup de biomarcadors que estan presents en les dones amb risc més elevat. La recerca s'ha publicat a la revista Frontiers in Oncology.

El càncer de mama és el tumor maligne que té més incidència entre la població femenina a Catalunya i la resta de països desenvolupats. Es calcula que aproximadament una de cada vuit dones en tindrà. Entre el gener i l'octubre d'aquest any a Catalunya se n'han diagnosticat 5.328 casos nous.

Amb els biomarcadors ara descrits es podria dur a terme un seguiment més exhaustiu de les dones amb risc elevat. Però l'anàlisi no implica que l'hagin de patir, com explica Matilde Lleonart, cap del grup de Recerca Biomèdica en Cèl·lules Mare de Càncer del VHIR i coautora de l'article:

"Trobar aquestes alteracions moleculars a la sang d'una pacient significa que hi ha algun canvi en alguna cèl·lula, però això no sempre té implicacions clíniques. És possible que mai es desenvolupin signes ni símptomes de la malaltia, que és el que té un impacte en la vida. Aquesta troballa, per tant, permet detectar un risc elevat de tenir càncer de mama en el futur, però no suposa un diagnòstic de la malaltia".

El que sí que permetria és prestar especial atenció a aquestes persones:

"A aquestes pacients se'ls hauria de fer un seguiment més exhaustiu que es podria portar a terme mitjançant ecografies, que són menys agressives i impliquen menys risc a nivell de radiació que altres tècniques com les mamografies".

I en el cas que en el futur aparegués un tumor, aquest es podria detectar precoçment millorant així el pronòstic de la malaltia i la seva supervivència.

L'equip d'investigadors de Vall d'Hebron i el CAP Vallcarca-Sant Gervasi



Molècules que inactiven alguns gens

L'anàlisi dels investigadors es va centrar en els microRNAs, unes petites molècules que s'encarreguen d'inactivar alguns gens i impedir que s'expressin algunes proteïnes a les cèl·lules.

Estudis previs havien demostrat la relació dels microRNAs amb el desenvolupament de determinats tipus de càncer. Però no hi havia un model per predir amb precisió el risc de càncer de mama.

Els autors van obtenir teixit tumoral i normal i sèrum de 96 pacients amb càncer de mama. El sèrum es va comparar amb el de 92 pacients sanes.

En tots dos grups es van analitzar fins a 30 microRNAs que, segons estudis previs, eren capaços de diferenciar teixit normal i teixit tumoral.

Entre tots els microRNAs, se'n van identificar cinc que, segons els seus nivells d'expressió, permetien saber si una mostra de sèrum pertanyia a una pacient control o a una amb càncer.

Posteriorment, el mètode va ser validat amb mostres d'un altre grup de 20 pacients de càncer de mama i 60 dones voluntàries sanes.
 

Sense falsos negatius

Es va comprovar que tenia una sensibilitat del 100% i, per tant, no hi havia falsos negatius, cosa que podria portar a no fer el seguiment a dones amb risc elevat. També van ser molt elevades, per sobre del 80%, l'exactitud i l'especificitat.

Els cinc biomarcadors són aquests: miR-125b, miR-29c, miR-1260, miR-451 i miR-16.

Aquest últim controla la proteïna CD44. Així, quan els nivells de miR-16 són elevats, CD44 està molt poc expressada i, a la inversa, si els nivells de miR-16 són baixos, els de CD44 estan molt elevats.

Estudis previs havien descrit nivells elevats de CD44 en sèrum en un tipus de càncer de mama molt agressiu, el triple negatiu. Per això, els resultats ara obtinguts reforcen la idea que CD44 podria ser un marcador d'altres subtipus moleculars de càncer de mama, com explica la doctora Lleonart:

"És interessant que hem trobat aquest marcador també en els tumors luminals A i B els quals, encara que són menys agressius, poden produir recidives a llarg termini i reaparèixer en forma de metàstasis agressives després d'uns anys".

El treball també ha comptat amb la participació del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), el CAP Vallcarca-Sant Gervasi, l'Institut Oncològic IOB, la seu a Madrid de la Clínica Universitat de Navarra i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa del Càncer (CIBERONC).

 

Una nova tècnica permet identificar i atacar cèl·lules tumorals que causen metàstasis

Una recerca encapçalada per Ariel Ruiz i Altaba, de la Universitat de Ginebra, ha permès trobar un nou procediment per identificar cèl·lules capaces de causar metàstasis i d'una proteïna que les inhibeix

Xavier Duran  
 
TEMA:
 
CÀNCER
Una nova tècnica permet identificar i atacar cèl·lules tumorals que causen metàstasis
La metàstasi és la causa principal de morts per càncer

Una nova tècnica permetrà identificar i atacar les cèl·lules tumorals que provoquen metàstasis. D'aquesta manera es podran tractar selectivament les cèl·lules responsables que el càncer s'escampi a altres òrgans o teixits.

La recerca s'ha fet a la Universitat de Ginebra i l'ha encapçalat el científic català Ariel Ruiz i AltabaS'ha publicat a la revista Cell Report.

Les metàstasis són responsables de la major part de les morts per càncer i intentar evitar-les és un element central per tractar aquesta malaltia. Però actualment hi ha limitacions, com explica al 324.cat el doctor Ruiz i Altaba.

"Malauradament, en sabem poc. No sabem amb gran definició quines cèl·lules dins de tumors primaris –com un càncer de còlon a l'intestí– donen lloc a cèl·lules migratòries que produeixen les metàstasis en altres teixits."

En aquest treball, els investigadors han pogut relacionar les característiques genètiques d'una cèl·lula –el genotip– amb el fenotip, que és el resultat combinat de l'expressió dels gens i la influència del medi.

D'aquesta manera han pogut establir el perfil molecular de les cèl·lules amb potencial metastàtic per identificar-les i per saber d'on provenen.


Cap al tractament personalitzat

Actualment no hi ha tractaments eficaços contra les metàstasis, en part perquè no se sap apuntar cap a les cèl·lules que cal matar.

Ara, això es podrà fer amb la nova tècnica, que es podrà aplicar de manera personalitzada, com explica Ruiz i Altaba.

"Ja no es tracta d'utilitzar un fàrmac que de mitjana funciona millor o pitjor contra un tipus de tumor en qualsevol pacient. Al contrari, es podran fer proves a pacients amb els seus tumors individuals i buscar així quina droga actual és la millor exactament per a aquesta persona i aquest tumor."

A part d'aquesta aplicació clínica, serà molt útil en recerca per buscar nous fàrmacs que actuïn específicament sobre les cèl·lules que poden provocar metàstasis i no de manera general sobre el tumor.

També presenten proves que el vemurafenib, un fàrmac utilitzat actualment contra certs tumors de còlon, augmenta la migració de les cèl·lules del tumor.


Proteïna supressora de metàstasis

D'altra banda, han identificat un supressor de metàstasis, la proteïna VSIG1. Es tracta d'un altre avenç important, perquè les metàstasis estan generalment escampades i la cirurgia no hi té gaire èxit. En canvi, funciona si el tumor primari es troba aviat.

Així, si la VSIG1 inhibeix la metàstasi, pot tenir un gran impacte contra el desenvolupament de la malaltia i en el nombre de casos que passen a estats avançats amb metàstasis –com ara al fetge en el cas del càncer de còlon.

Segons demostren els investigadors, les cèl·lules no metastàtiques inhibeixen el comportament de les cèl·lules veïnes prometastàtiques. I la VSIG1 és una proteïna de membrana essencial en aquesta comunicació perquè "parla" amb les cèl·lules adjacents.

Així es podrien tractar tumors primaris i inhibir les cèl·lules amb comportament metastàtic.

Ruiz i Altaba considera que aquest treball "representa un punt d'inflexió en la manera com entenem les metàstasis i com ens podem acostar al tractament intel·ligent i individualitzat de pacients amb càncer".