Un equip de científics de Seattle i San Francisco han descobert un anticòs que no només actua contra diverses variants del SARS-CoV-2, causant de la Covid, sinó que també és efectiu contra altres coronavirus.
L'objectiu era estudiar un grup de 12 anticossos que Vir Biotechnology havia aïllat de persones que havien estat infectades amb el SARS-CoV-2 o amb el seu parent proper SARS, que va sorgir el 2003 al sud-est asiàtic i que provoca la síndrome respiratòria aguda greu.
Els autors van compilar una llista de milers de mutacions que es produeixen en la regió de SARS-CoV-2 que permet al virus unir-se a les cèl·lules que envaeix i que han donat lloc a diverses variants.
Però també van fer una llista de mutacions en la zona d'ancoratge de dotzenes de virus semblants, que pertanyen, com el SARS-CoV-2 i el SARS, al subgènere dels sarbecovirus. Aquest subgènere inclou també virus que infecten ratpenats i altres mamífers.
Un anticòs molt destacat
Per a 11 dels anticossos, van observar que podien atacar una gran varietat de virus, però que com més efectius eren en aquesta tasca de blocar el virus, menys tipus i varietats abastaven.
En canvi, l'anticòs catalogat com S2H97 tenia força capacitat per bloquejar l'ancoratge de tots els sarbecovirus assajats.
Els investigadors l'han anomenat anticòs pan-sarbecovirus, per aquesta capacitat contra diversos virus. En proves en viu, també es va mostrar eficaç per protegir hàmsters de la infecció per SARS-CoV-2.
Aprofundint en l'estudi de l'anticòs, els autors han constatat que l'estructura molecular de l'S2H97 ataca una part fins ara desconeguda de la regió utilitzada pels virus per entrar a la cèl·lula. Segons Starr, les molècules que tenen com a objectiu aquesta regió podrien generar protecció contra diversos virus.
El descobriment obre la porta a cercar tractaments i vacunes que no només siguin eficaços contra el SARS-CoV-2, sinó contra el SARS i contra altres coronavirus.
Fins i tot s'apunta que si s'obtenen fàrmacs o vacunes amb una eficàcia tan àmplia, en cas que aparegués un nou coronavirus desconegut, aquests tractaments terapèutics o preventius podrien ser útils.
Però això, de moment, només és una especulació ben fonamentada, i els següents passos seran intentar desenvolupar productes basats en les propietats de l'S2H97.
Així s'ha fet el primer trasplantament de pulmons a un pacient post-Covid a Espanya
S'ha fet al Vall d'Hebron i l'evolució del pacient és bona. Aquesta intervenció, de la qual se n'han fet fins ara un nombre limitat en diversos països, es planteja com a última opció quan hi ha una lesió irreversible dels pulmons o una fibrosi com a seqüela greu de la infecció
Un home de 51 anys que havia passat 127 dies a l'UCI a causa de la Covid ha estat el primer pacient de tot l'estat a rebre un doble trasplantament de pulmó. La intervenció es va fer a l'Hospital Vall d'Hebron.
L'evolució del pacient és bona i continua el seu procés de recuperació, incloent-hi rehabilitació per tornar a adquirir força muscular després de més de quatre mesos a cures intensives.
Un equip de TV3 va estar present durant tota la intervenció. A les imatges es pot veure l'estat dels pulmons malalts del pacient –els mateixos metges reconeixen que estan en un estat com mai no havien vist– i com els nous òrgans comencen a fer la seva funció.
L'equip també ha pogut fer un seguiment del procés postoperatori del pacient després de l'èxit de la intervenció. Ara el seu estat d'ànim és bo:
"Sents que t'han donat una segona oportunitat. I s'ha d'aprofitar. Jo era una persona sana i mira... Feia de tot. Des del 12 de febrer que no surto al carrer. Molt temps per pensar."
Aquest és el reportatge, amb imatges que en algun moment poden ferir la sensibilitat:
Contagiat al gener i quatre mesos a l'UCI
L'home, que no tenia patologies prèvies, es va contagiar a finals de gener i la segona setmana de febrer va ingressar a l'UCI de l'Hospital de Bellvitge amb una pneumònia bilateral i l'ajuda d'un ventilador per respirar. Els seus pulmons havien respost a la infecció per coronavirus amb una inflamació massiva.
Cinc dies després, els metges van constatar que la ventilació mecànica no era suficient i l'home va requerir el suport d'un dispositiu d'oxigenació extracorpòria, anomenat ECMO per les seves sigles en anglès. L'ECMO, que se li va mantenir durant 122 dies, és una màquina que fa les funcions dels pulmons, extreu la sang del cos i l'oxigena abans de retornar-l'hi.
Es tracta d'un procediment que permet guanyar temps, però després de tres mesos es va observar que els pulmons no responien i les imatges diagnòstiques no donaven senyals de millora.
Per això, Bellvitge va plantejar la intervenció i va demanar una valoració al Comitè de Trasplantament Pulmonar del Vall d'Hebron, centre referent a Catalunya, Aragó i Balears en aquestes intervencions.
El doctor Alberto Jáuregui, cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de Vall d'Hebron, afirma que sempre és preferible donar temps als pulmons perquè recuperin les seves funcions després d'una pneumònia greu associada al SARS-CoV-2:
"Però en aquest cas vam veure que l'única alternativa que tenia el pacient era un trasplantament pulmonar, perquè feia molts dies que estava a l'UCI i no millorava amb cap tractament".
El comitè ja havia valorat l'opció de fer un trasplantament pulmonar a altres pacients post-Covid, però no complien els requisits.
En aquest cas, la Covid havia destrossat els pulmons, però la resta d'òrgans funcionava correctament. Per ser candidat al trasplantament també calia que no hi hagués infecció activa per SARS-CoV-2 i que el pacient estigués conscient i acceptés el trasplantament, requisits que es van complir.
Un procés complex i més de nou hores al quiròfan
Un altre problema era que no hi hagués disponibilitat d'òrgans. Quan el comitè va donar llum verda al trasplantament, es va activar l'alerta zero per a un trasplantament d'urgència amb prioritat estatal.
Pocs dies després els van oferir uns pulmons i un equip del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar del Vall d'Hebron es va desplaçar a l'hospital on es trobava el donant per avaluar la validesa dels pulmons i extreure'ls. Mentre, al Vall d'Hebron es preparava el pacient per entrar a quiròfan i començar la cirurgia.
Es tracta d'un procés complex, com explica la doctora Leire Sánchez, del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar, encarregada de fer la cirurgia:
"En un trasplantament de pulmó, anem sempre a contrarellotge perquè un cop hem confirmat la validesa dels pulmons donants, només tenim vuit hores per extreure'ls i implantar-los al receptor".
El dia de la intervenció, el pacient va entrar al quiròfan poc abans de les 22.00 i un equip multidisciplinari de quinze professionals va estar treballant durant més de nou hores, fins que cap a les set del matí el trasplantament es va acabar.
Evolució positiva
Una dificultat afegida va ser l'extracció dels pulmons afectats, perquè estaven molt inflamats, com descriu el doctor Jáuregui, que es dedica al trasplantament pulmonar des de fa més de 15 anys:
"Mai no havia vist uns pulmons així. El color, l'estructura, la funció... estaven totalment deteriorats".
Segons la doctora Sánchez: "Eren uns pulmons molt més inflamats, en comparació amb els que trobem en altres cirurgies, i recordaven una barreja de diferents patologies, des d'uns pulmons que pateixen fibrosi a altres que arriben a quiròfan després d'infeccions de repetició i amb la pleura engrossida":
"Ens preocupava que l'afectació vascular i pleural derivada de la infecció del virus comportés alguna dificultat tècnica. Però vam poder fer l'extracció i la implantació sense problemes".
El pacient és un home de 51 anys que es va infectar al gener i que no tenia patologies prèvies (Vall d'Hebron)
Durant la intervenció, i després, el pacient va seguir connectat a una màquina ECMO, com explica el doctor Jordi Riera, director del Programa ECMO Adult de Vall d'Hebron:
"Durant la cirurgia vam canviar la configuració de la màquina per poder afegir assistència circulatòria a la respiratòria i permetre que el cor descansés".
"Acabada la intervenció, vam mantenir el suport extracorpori per protegir els nous pulmons i facilitar que recuperessin la seva funció normal dintre d'un nou cos".
Sis dies després es va poder retirar el suport extracorpori. De la UCI va passar a la Unitat de Semicrítics, i després ja va poder anar a planta. Allà va començar una rehabilitació més activa, fins i tot fent bicicleta al mateix llit, per revertir els efectes de tant de temps al llit, com explica la doctora Judith Sacanell, del Servei de Medicina Intensiva:
"L'evolució és bona. El principal problema que té és una miopatia (pèrdua de força muscular) després de quatre mesos a l'UCI. En paral·lel a la rehabilitació pulmonar, ha fet fisioteràpia, bicicleta i altres exercicis. I, tres setmanes després, ja no necessitava cap màquina per respirar".
L'evolució del pacient és bona i ja ha passat a planta (Vall d'Hebron)
El trasplantament de pulmó pot ser una alternativa en malalts de Covid, però el doctor Jáuregui ho matisa i creu que ha de ser l'última opció: "Amb el temps hem vist que els pulmons poden recuperar-se després d'una pneumònia greu associada al SARS-CoV-2":
"Seguim avaluant candidats. Tindrem dos tipus de pacients post-Covid candidats a trasplantament de pulmó: connectats a ECMO i amb una lesió irreversible dels pulmons o pacients amb una fibrosi com a seqüela greu de la infecció".
Diversos casos al món
De trasplantaments de pulmó en pacients de Covid se n'havien fet anteriorment alguns en diversos països. Al desembre, un equip de metges de la Universitat del Nord-oest a Chicago, encapçalat per Ankhit Barat, va descriure a la revista Science Translational Medicinetres intervencions consecutives d'aquest tipus. La primera s'havia fet al juny a una dona de 28 anys, i després se'n van practicar dues més a dos homes de 43 i 62 anys.
En una entrevista publicada el 17 de juny passat a JAMA Network, el doctor Barat explicava: "El trasplantament de pulmons és un tractament intensiu en recursos i hi ha escassedat de donants".
En un article publicat el 31 de març a The Lancet Respiratory Medicine, Barat i altres autors analitzen 12 operacions d'aquest tipus fetes entre l'1 de maig i el 30 de setembre als Estats Units (vuit trasplantaments en tres centres hospitalaris), Itàlia (dos en un mateix centre), Àustria i l'Índia (un trasplantament en cada cas). La conclusió és aquesta:
"Els resultats del nostre informe mostren que el trasplantament de pulmó és l'única opció de supervivència en alguns pacients amb Covid greu i síndrome de fallada respiratòria aguda i que el procés es pot fer de manera reeixida, amb bons resultats en el postoperatori i en pacients seleccionats acuradament".
L'article assenyala que la supervivència dels 12 pacients inclosos a l'estudi al cap de 30 dies era del 100% i que la supervivència a llarg termini no va diferir de la dels pacients sense Covid que havien estat receptors de pulmons en els mateixos centres i en el mateix període.
També apunten que la mortalitat dels pacients sense Covid que han rebut pulmons en aquests centres no ha variat amb la pandèmia. Per això afirmen que, clarament, se'n poden seguir fent, en pacients infectats o no infectats amb el coronavirus.
Aquest mes d'abril, es va fer a l'Hospital Universitari de Kyoto, al Japó, el primer trasplantament de pulmons procedents de donant viu a una dona que tenia els òrgans molt malmesos per haver passat la Covid.
