Li van donar 3 mesos de vida per un càncer fa 15 anys i ara descobreixen per què és viva
L'any 2008, una dona va ser diagnosticada d'un càncer renal metastàtic amb un pronòstic fatal, però un medicament experimental va tenir un efecte inesperat, que ara ja té explicació científica
Científics del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, el CNIO, han aconseguit explicar, després d'anys de recerca, per què una pacient amb un càncer de ronyó metastàtic a qui, en principi, li quedaven 3 mesos de vida ha sobreviscut de manera extraordinària més de 15 anys gràcies a un tractament poc habitual que li van administrar a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.
La clau és la mutació d'una proteïna de la pacient --l'USP9X-- que ha permès uns resultats extraordinaris del medicament que se li va donar llavors --el fàrmac temsirolimús-- i que, el 2008, quan tot va començar, tot just acabava de ser aprovat.
La pacient no només va superar amb èxit aquell primer càncer, sinó també un d'ossos amb metàstasi que se li va diagnosticar 9 anys després. I tot, amb el mateix fàrmac i sense gairebé efectes secundaris.
L'èxit del seu cas va obrir un munt de preguntes. Per què funciona tan bé aquest fàrmac en aquesta dona? Hi ha més pacients en qui també funcionaria? El seu cas pot servir com a "diana terapèutica" per crear un nou fàrmac més efectiu per a altres tipus de càncer?
L'estudi del CNIO, que s'acaba de publicar a la revista especialitzada Internacional Journal of Cancer resol molts d'aquests dubtes, però obre també nous interrogants.
"Els fàrmacs de la família del temsirolimús no acostumen a ser la primera opció en càncer de ronyó, però aquest resultat indica que, en alguns pacients molt específics, sí que ho hauria de ser, perquè funciona molt bé", explica la doctora Cristina Rodríguez-Antona, investigadora del programa de Genètica del Càncer Humà del CNIO.
Per què va funcionar tan bé?
La pacient tenia 35 anys i dues filles quan va ser diagnosticada d'un càncer renal metastàtic a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Quan va preguntar quant de temps li quedava, l'oncòleg que l'atenia, el doctor José Pablo Maroto Rey, va haver de reconèixer que poc més de tres mesos, però li va oferir un nou tractament, poc habitual, que li podia allargar la vida fins a mig any més. Ella reconeix que, pensant en les seves filles, va decidir provar-lo i el resultat va sorprendre tothom.
El tractament va ser tan efectiu que el càncer va remetre, la van poder operar i fins i tot va tornar a funcionar 9 anys després, quan li van diagnosticar una metàstasi d'ossos. I ara està a punt de fer els 50 anys, sana i sense gaires efectes secundaris per un medicament que haurà de prendre tota la vida.
La clau de l'èxit del seu cas és una mutació en una proteïna tan poc freqüent com el tipus de càncer agressiu al qual es va haver d'enfrontar, com explica la doctora Rodríguez-Antona:
"La clau està en unes mutacions molt poc freqüents de la proteïna UPS9X, que regula processos cel·lulars crítics per al creixement dels tumors. La investigació demostra que les mutacions anul·len la funció d'UPS9X i, quan això passa, la cèl·lula no recicla bé els seus propis residus i mor."
El temsirolimús --un inhibidor de la via de mTOR que només s'utilitza quan fallen altres tractaments-- actua sobre una via molecular diferent però té un efecte similar --que la cèl·lula no es pugui desfer dels residus--, continua aquesta doctora:
"En els pacients en els quals no funciona l'USP9X, l'impacte del fàrmac es potencia."
És a dir, que la mutació que tenia aquesta pacient, lligada amb l'ús del fàrmac, va provocar que les cèl·lules cancerígenes morissin soles en no poder-se desfer dels seus propis residus.
Dos pacients més i proves amb models cel·lulars
Per poder fer l'estudi calia trobar casos similars amb una resposta semblant en l'ús d'aquest fàrmac.
L'Hospital de Sant Pau en va trobar dos més i en va enviar mostres al CNIO, que les va analitzar amb profunditat. L'element comú en els tres casos era la mutació de la proteïna USP9X, que alterava la funció d'autofàgia de les cèl·lules --el procés de reciclar els seus residus.
El temsirolimús també altera l'autofàgia, i per això, la suma d'aquests dos elements, que es retroalimenten, és el que va fer que els pacients responguessin millor al tractament i poguessin eliminar els tumors més fàcilment.
Per contrastar aquesta hipòtesi i entendre l'efecte d'aquestes mutacions, els científics del CNIO van desenvolupar models cel·lulars i van fer assaigs proteòmics, que van confirmar que les cèl·lules tumorals sense USP9X tenien aquesta alteració en l'autofàgia cel·lular, i per això reaccionaven millor al tractament amb temsirolimús, que té un efecte sinèrgic.
Què permet aquest descobriment?
"Aquest estudi permetrà, per una banda, identificar altres pacients amb càncer de ronyó per a qui el temsirolimús i altres fàrmacs de la mateixa família seran, amb tota probabilitat, el tractament idoni des del principi", explica la doctora Rodríguez-Antona:
"Ara, gràcies a aquest estudi, ja sabem com identificar aquests pacients."
La investigació també pot permetre trobar nous fàrmacs inhibidors de l'UPS9X, com a estratègia terapèutica innovadora per utilitzar en el tractament d'altres càncers que no siguin el de ronyó:
"Un compost que anul·li la funció d'UPS9X tindria un efecte sinèrgic com el temsirolimús, augmentant la seva eficàcia antitumoral."
Finançat amb carreres solidàries
L'estudi ha estat finançat, per una part, amb les donacions d'una cursa solidària de 10 km impulsada per la mateixa pacient i pel Club d'Atletisme A4elKM, que es fa cada any a les Franqueses del Vallès i que en 10 anys ja ha recollit més de 60.000 euros per a la investigació sobre càncer de ronyó a l'Hospital de Sant Pau. I per una altra, amb fons públics.
Pel doctor Maroto, la publicació és "un orgull", també, per aquesta col·laboració publicoprivada i la dels pacients, que cedeixen mostres "en moments difícils":
"És la col·laboració entre una associació que organitza cada any una carrera popular per a la investigació en càncer renal, pacients que cedeixen mostres en moments difícils i investigadors bàsics i clínics. Tot per respondre a "per què ha funcionat tan bé aquest tractmament. No és el primer cas en què ens plantegem aquesta pregunta, però sí dels primers en els quals obtenim una resposta clara."