Mamografies, quan cal fer-ne? L'edat d'inici i la freqüència de la prova, a debat
Ara, al sistema públic, les mamografies es programen cada dos anys a les dones a partir dels 50
Quan s'arriba als 50 anys, i cada dos anys fins als 69, la sanitat pública ofereix a les dones fer-se una mamografia. L'objectiu és detectar tumors en fases inicials abans que hi hagi símptomes i així reduir la mortalitat del càncer més freqüent en dones.
Cada any es programen 450.000 mamografies dins el programa de cribratge de càncer de mama, que des de fa més de 20 anys funciona a tot Catalunya.
En aquest temps, nombrosos estudis han confirmat que les dones que el segueixen redueixen així la probabilitat de morir per aquest motiu en més d'un 30%.
Xavier Castells, cap d'Epidemiologia de l'Hospital del Mar i president de la comissió assessora Cribratge Càncer Catalunya, destaca que el programa de cribratge és positiu per un doble motiu, no només per la reducció de la mortalitat, sinó que quan es detecta el càncer en fases precoces, l'agressivitat del tractament és menor.
Però quan es té mútua privada els controls comencen molt abans, als 40 o fins i tot als 35, i la mamografia acostuma a ser anual. Els estudis, però, no hi troben beneficis en reducció de la mortalitat, a nivell poblacional.
Segons Xavier Castells, "si no tenen factors de risc associats, en genèric, no està recomanat fer-ho".
Proposta de mamografies des dels 45 fins als 74 anys
Sí que es fa abans dels 50, també en el sistema públic de salut, quan hi ha alguna sospita de càncer, o risc per antecedents familiars. Però ara la discussió està, i cal decidir-ho l'any que ve, si es pot i cal ampliar la franja d'edat a qui fer les mamografies rutinàries.
La proposta és fer-ne a totes les dones a partir dels 45 i fins als 74. El dubte és si el sistema ho podria assumir: necessitarien més professionals amb experiència i més maquinària.
"En el sistema públic, cada mamografia la miren dos radiòlegs, i si hi ha discrepàncies n'hi ha un de tercer que ho mira. Perquè estem buscant signes mínims de sospita. I cal també garantir que les exploracions addicionals s'ofereixin amb el temps que pertoca", explica el cap d'Epidemiologia de l'Hospital del Mar.
Sobrediagnòstic
També cal tenir en compte que com més mamografies es fan, i en franges d'edat més jove, més augmenten els falsos positius: dones que se sospita que tenen un tumor i que no acaba sent res, però que això els ha pogut generar patiment i angoixa.
Els estudis sobre en quina freqüència passa això són molt variables i és un tema controvertit. N'hi ha que parlen d'un 3% fins als que diuen que pot arribar al 40%.
En tot cas sí que és un dels efectes no desitjats que la dona ha d'assumir i conèixer quan decideix participar en el cribratge.
En pocs casos, però no menyspreables per l'impacte que implica, també es tracten tumors a dones que mai les haurien afectat. Per cada 1.000 dones que participen al programa de cribratge com està plantejat (dels 50 als 69 cada dos anys), en els 20 anys que dura, els passa a 4 dones.
"Per què passa això? Perquè hi ha càncers que creixen de forma més lenta i càncers que creixen de forma més ràpida i són més agressius. Quins són uns i quins són els altres, això no ho podem saber", argumenta Xavier Castells.
Cribratges personalitzats
També es plantegen fer cribratges més personalitzats. Avaluar el risc segons les característiques de cada dona sobretot tenint en compte els antecedents familiars de càncer de mama o ovari, tenir patologia benigna de mama o tenir la mama molt densa.
"En el cas de les dones que tenen menys risc, no fer-ho cada dos anys, fer-ho cada tres o cada quatre. I en aquelles que tenen clarament un risc més elevat, potser fer-ho cada any", apunta Castells.
Altres maneres de reduir els càncers de mama
Però, paral·lelament als cribratges, també hi ha altres maneres de reduir la mortalitat del càncer de mama.
Un estudi escocès presentat al Congrés Europeu de Càncer de Mama celebrat aquests dies a Barcelona ha avaluat, amb bons resultats, l'impacte de promoure hàbits saludables en dones amb menopausa. De fet, creuen que el moment òptim per abordar-ho és quan les dones van a fer-se la mamografia.
Annie Anderson, professora al Centre de prevenció i Cribratge Càncer de la Universitat Dundee Medical School, i autora de l'estudi, assegura que "els tres principals factors de risc en càncer de mama segons l'estil de vida són sobrepès, beure alcohol i fer poca activitat física".
Després hi ha altres factors com ara els "hormonals o reproductius", però aquests són els tres modificables. Segons Anderson, "les dones de més de 50 anys que perden pes, i el mantenen, encara que siguin 2 o 5 kg, disminueixen el risc".
De fet, els tres factors estan relacionats. Es perd pes, deixant o reduint la ingesta d'alcohol i fent exercici, i així es disminueix el risc de tenir un càncer mama, o molts d'altres.