Va al metge 26 vegades, li diagnostiquen lumbàlgia i mor de càncer
No es van adonar que la dona tenia càncer de pulmó fins que li van fer l'autòpsia i ara condemnen la Xunta de Galícia a indemnitzar la família
RedaccióActualitzat
La família d'una dona gallega rebrà una indemnització de 20.000 euros de la Xunta de Galícia per una negligència del servei públic de salut. La pacient, de 56 anys i de Ponteareas, va anar al metge en 26 ocasions perquè tenia dolor, però només li van diagnosticar lumbàlgia. Resulta que tenia càncer de pulmó, però no se'n van adonar fins que li van fer l'autòpsia.
Els fets van passar el juliol del 2015, quan la dona es va començar a queixar reiteradament del mal que li feia el tòrax. Va fer consultes mèdiques durant tres mesos, però li van dir que prengués analgèsics perquè li resoldrien els problemes d'esquena, segons ha informat La Voz de Galicia.
A banda del CAP de Ponteareas, també es va adreçar a altres centres sanitaris, entre els quals el Complex Hospitalari de Vigo. Allà li van fer una radiografia de tòrax per comprovar l'estat de la columna, però no li van trobar lesions i no li van fer cap més prova. Dies després, un traumatòleg li va diagnosticar una discopatia i li va receptar altres medicaments.
La dona va anar a urgències en quatre ocasions, tant a l'hospital com al CAP. Mai no li van diagnosticar el que realment tenia: un càncer de pulmó que havia fet metàstasi en diversos òrgans i ja estava en estadi IV. Va morir a casa el setembre del 2015.
La família demanava 80.000 euros
Ara, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia ha condemnat el Servei Gallec de Salut, Sergas, per la mort de la dona. La Xunta de Galícia haurà de pagar 10.000 euros al vidu i 5.000 euros més a cadascun dels fills que tenia la dona, més els interessos dels últims set anys.
La indemnització és en concepte de danys morals. La família havia sol·licitat una compensació més alta, de 80.000 euros.
L'alt tribunal gallec ha sentenciat que el Sergas no li va fer les proves necessàries que potser li haurien donat alguna oportunitat de sobreviure. A banda de la radiografia, diu la sentència que s'hauria d'haver fet un estudi amb "tècniques més precises, com ara un TAC, per descartar altres patologies".
Amb tot, els pèrits consideren que si s'hagués fet un diagnòstic correcte tampoc no hi hauria hagut garanties de poder-li salvar la vida.
El Vall d'Hebron fa el primer trasplantament de pulmó al món amb robot sense obrir el tòrax
La nova tècnica, que esperen anar perfeccionant, s'oferirà de moment a pacients molt seleccionats i estan convençuts que això canviarà la manera d'operar arreu del món
Marta Arrufat Trigàs /Oriol Esteve GraciaActualitzat
És un canvi de paradigma en la cirurgia del trasplantament de pulmó i un canvi radical per als pacients. De fet, podem estar parlant d'un abans i un després en la història dels trasplantaments que canviarà la manera de fer a tot el món. I ho ha fet l'equip de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar del Vall d'Hebron creant una nova tècnica, completament robòtica, i molt menys invasiva que l'actual. La fan amb una incisió d'uns 8 cm per sota l'estèrnum i just per sobre del diafragma, per allà extreuen el pulmó malalt i hi introdueixen el del donant.
"La pell és molt flexible, i tot i que el pulmó és veritat que ens arriba inflat, nosaltres, abans de posar-lo a dins el tòrax, el desinflem i l'hi introduïm amb molta cura", explica Albert Jáuregui, cap de cirurgia toràcica i trasplantament de pulmó de la Vall Hebron.
A partir d'aquí la intervenció continua amb els 4 braços del robot Da Vinci introduïts per uns petits orificis (d'entre 8 i 12 mil·límetres) a diferents parts del tòrax. El cirurgià opera des d'una consola i mou els braços a distància. Un és per separar el cor del pulmó, perquè no dificulti la sortida i entrada dels pulmons; dos dels braços porten els estris quirúrgics que necessiten; i l'últim incorpora una càmera que dona una visió en 3 dimensions de l'interior del cos.
Segons Jáuregi, és com si l'equip de cirurgia toràcica fos dins del cos:
"És com si nosaltres estiguéssim dins el cos, esperant que arribi el pulmó, i quan arriba el pulmó nosaltres per dins el cos fem tot aquest cosit."
La tècnica tradicional
La tècnica tradicional que s'utilitza per fer un trasplantament pulmonar és molt agressiva. Implica separar costelles i obrir el tòrax, així el cirurgià pot veure tots els òrgans a simple vista, però també comporta un postoperatori molt delicat. "Pràcticament, fem un tall entre costella i costella i li obrim el tòrax com si fos el capó d'un cotxe per canviar els pulmons", afirma Jáuregui.
Fins ara cap equip del món havia aconseguit evitar la inserció dels pulmons per les costelles, el pas més agressiu. L'únic precedent en cirurgia robòtica, però menys ambiciosa, es va fer als Estats Units, a l'Hospital Cedars-Sinai de Los Angeles. L'any passat la van fer servir per suturar el pulmó nou a la via aèria i als grans vasos del receptor, però la introducció del pulmó es va fer com sempre, entre les costelles, cosa que provoca més dolor postoperatori als pacients.
Canvi radical
El repte tècnic és evident. Basant-se en l'experiència de les laparoscòpies oncològiques, han dissenyat des de zero una nova manera d'intervenir, però a això no s'hi arriba d'un dia per l'altre. Una de les complicacions: entre l'extracció del pulmó del donant i la implantació al receptor no poden passar més de 8 hores.
Han passat anys fins que han trobat la manera, i ho han dissenyat. Després ho han estat practicant en entorns de simulació, i finalment ho han practicat en un centre especialitzat en cirurgia experimental amb animals, per practicar tots els moviments. "Havíem de tenir la màxima seguretat possible que això funcionaria", diu Jáuregui.
Tenir cicatrius més petites també disminueix el risc d'infecció d'aquestes. Però el canvi més abismal és en la recuperació del pacient. Les infermeres de la unitat de trasplantament d'òrgan sòlid ho van notar tan bon punt el van pujar a la planta, com explica Adela Amat, supervisora de la unitat de trasplantament d'òrgan sòlid de la Vall Hebron:
"Amb l'altra tècnica necessiten moltes dosis de calmants, analgèsics molt potents que empitjoren la recuperació i fins i tot la consciència del pacient. En aquest cas no va necessitar res, i ens sobtava, i sempre anàvem preguntant: però tens dolor? Tens dolor? Tens dolor?"
I la resposta del Xavier Llobet Ordóñez, el primer pacient trasplantat amb aquesta tècnica no invasiva, sempre era: no.
"Jo puc dir que des que m'he despertat per mi el dolor ha estat zero. És dolor zero. Cada dia que m'han preguntat: tens dolor? zero. No, no, no."
I no tenir dolor, a més del clar benefici per ell, li ha permès també fer una millor recuperació. No prendre forts calmants li ha permès estar més despert per participar en la rehabilitació, i s'ha mogut amb més llibertat, perquè no tenia la por de sentir el dolor dels trasplantats amb la tècnica tradicional.
El primer pacient
El Xavier no va dubtar ni un moment quan li van proposar ser el primer a qui l'hi feien. De fet, li treu importància a la decisió:
"No tinc cap valor afegit dintre d'aquesta història. El que té el valor és aquesta gent que ha estat lluitant amb aquesta màquina, buscant el moment oportú, que comenci a funcionar d'una manera clara, i s'hi dediquen. Jo passo per allà."
Té 65 anys i en fa 14 que conviu amb una fibrosi quística que anava avançant i havia arribat el moment de plantejar-se un trasplantament. Tenia les característiques anatòmiques i físiques òptimes per realitzar-li amb èxit el trasplantament del pulmó dret.
Aquesta nova tècnica l'oferiran de moment a pacients molt seleccionats, però estan convençuts que a mesura que guanyin experiència la podran fer més sovint, i que canviarà la manera de fer arreu del món.
Feina de tot un equip
Tot i que, en una intervenció així, el que crida més l'atenció és la feina de la cirurgia, no és possible aconseguir-ho sense la implicació d'un equip multidisciplinari. Els professionals de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar, Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, Cirurgia Cardíaca, Intensivistes i Infermeria. Tot el personal ha hagut de formar-se i preparar-se per afrontar aquest nou repte.
I mentre l'equip de la Vall d'Hebron, únic centre a Catalunya on es fan aquest tipus de trasplantament, continuen a punt les 24 hores del dia per al moment en què hi ha un pulmó a trasplantar, amb la tècnica tradicional, o amb la menys invasiva quan ho considerin oportú, al Xavier ja li han donat l'alta.
"I a continuar, a continuar vivint, disfrutant de la vida, de la meva família i de tot el que sigui oportú per gaudir."
Desenvolupen a Barcelona un mètode per detectar el càncer en menys de 3 hores amb ARN
Els investigadors del CRG creuen que en molt pocs anys es podrien començar a fer diagnòstics amb aquest nou mètode econòmic, ràpid i no invasiu
Redacció/AgènciesActualitzat
Científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona obren una porta totalment nova per al diagnòstic precoç del càncer i altres malalties: la seqüenciació completa de l'ARN de transferència.
És un mètode econòmic i ràpid, i creuen que en pocs anys es podria fer servir en la pràctica clínica de manera regular.
La clau és l'ús de tecnologia de nanoporus: els investigadors fan passar les molècules d'ARN a través dels porus, i es mesura la intensitat elèctrica que causen.
D'aquesta manera, observant els canvis en el corrent elèctric, és com han aconseguit seqüenciar per primera vegada la informació completa continguda en l'ARN de transferència.
La seva funció és que les proteïnes s'uneixin correctament segons les instruccions de l'ADN. Qualsevol errada o modificació afecta les cèl·lules i, per tant, dona molta informació sobre possibles patologies.
Ho ha explicat a TV3 Eva Novoa, la investigadora responsable del grup de recerca del CRG:
"Moltes malalties tenen aquests ARN que estan alterats, però com que fins ara no es podien capturar fàcilment, no s'estava utilitzant per a diagnòstic de malalties".
Per ara està en fase de recerca, com a prova de concepte que funciona, però és una porta nova que s'obre molt interessant, perquè és ràpid i econòmic i es podria servir per fer cribratges de càncers amb la mateixa facilitat amb què es fa una analítica de sang: no és una prova invasiva i té alta sensibilitat i especificitat.
El mètode l'ha desenvolupat el grup de recerca de la doctora Eva Novoa al Centre de Regulació Genòmica (CRG)
Ara els resultats poden arribar en un parell de dies, però esperen fer-ho en un futur proper en menys de tres hores i amb un cost inferior als 50 euros per mostra.
Un altre avantatge és que les màquines de seqüenciació de nanoporus per utilitzar Nano-tRNAseq són petites i lleugeres, i poden funcionar amb un portàtil o una bateria externa, cosa que les fa fàcils de transportar i permet usar-les al camp o a la clínica.
"Creiem que en molt pocs anys podria ser utilitzat de manera habitual a la clínica", explica Novoa.
El potencial de l'ARN
L'ARN és molt més desconegut que l'ADN, però amb la pandèmia en vam sentir parlar molt, sobretot arran de les vacunes. La investigadora creu que ara estem entrant en una autèntica revolució de l'ARN, en diagnòstic i tractament de malalties:
"En els propers 10 anys hi haurà una aprovació massiva de fàrmacs basades en teràpies ARN que fins ara no s'estava explorant prou, incloses vacunes contra càncer."
La seqüenciació de l'ARN de transferència no només pot servir per fer el diagnòstic i el pronòstic de diferents tipus de càncers --també alguns que són difícils de diagnosticar perquè els seus símptomes no són específics i es poden confondre amb altres afeccions-- sinó que permet la detecció de malalties neurodegeneratives i metabòliques.
Els científics han publicat quest dijous el treball a la revista "Nature Biotechnology".
Madrid ha d'indemnitzar amb 150.000 euros una pacient que es va contagiar de VIH en un TAC
Durant la prova li van fer una punxada amb el líquid de contrast i s'ha comprovat que el mateix dia es van fer TACs a dues persones positives d'aquest virus
RedaccióActualitzat
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha condemnat la Comunitat de Madrid a indemnitzar amb 150.000 euros una pacient oncològica que es va contagiar de VIH el 2018 després de fer-se un TAC a l'hospital públic Gregorio Marañón.
Segons ha avançat eldiario.es, el tribunal ha analitzat l'expedient sanitari de tots els pacients que van sotmetre's a la mateixa prova aquell dia, i conclou que és "plausible la hipòtesi" que la dona s'infectés com a conseqüència del TAC amb contrast que li van fer el 18 de setembre del 2018.
Segons l'advocat de la víctima, l'anàlisi a què se la va sotmetre "és una prova radiològica en què punxen el pacient perquè es vegi millor" el resultat.
La pacient, de 32 anys, rebia tractament d'oncologia i a partir del juliol del 2018 va ser intervinguda i sotmesa a diverses proves, entre les quals una analítica negativa en VIH. Al desembre li van detectar problemes renals i és quan li van confirmar que s'havia contagiat.
El procediment de reclamació patrimonial el va posar en marxa un any després per valor de 400.000 euros, que la sentència ha rebaixat fins a 150.000 euros.
Brot d'hepatitis per la mateixa prova
El mateix 2018 aquest tipus de TAC ja va generar un brot d'hepatitis C al mateix hospital, amb cinc pacients afectats.
Segons la documentació sanitària de la causa judicial, en aquell cas la Conselleria de Salut madrilenya sí que va admetre com a "hipòtesi plausible" una aplicació "inapropiada" de les mesures que s'han de prendre en el procediment d'injecció del contrast.
En el cas del contagi per VIH, però, la conselleria no havia acceptat la responsabilitat i fins i tot va apuntar que la dona es podia haver contagiat durant la seva activitat com a odontòloga o amb l'atenció rebuda en centres privats.
Finalment, la pacient ha acabat guanyant la causa als tribunals, en una sentència que apunta que "l'existència de dos casos positius de VIH en la data en què es va practicar el TAC", com el reconeixement d'errors en el cas del brot d'hepatitis, porten a pensar que és "plausible" que la dona es contagiés durant la prova.
Segons ha explicat l'advocat al mateix diari, la sentència encara es pot recórrer, però l'afectada ja ha rebut la indemnització.
