La vacuna contra el càncer, cada cop més a prop gràcies a la tecnologia ARN

S'han publicat els primers resultats, encara molt preliminars, en melanoma i pàncrees, però ja hi ha molts més assajos clínics

Mònica Bertran i Brancós21/05/2023 - 21.03

Fa anys que la comunitat científica persegueix una vacuna contra el càncer. De fet, l'oncòleg Ushur Sahin ho estava investigant quan va arribar la covid. Els seus estudis li van servir per reformular l'objectiu i crear una de les primeres vacunes ARN contra el coronavirus.

Abans d'això, intentava trobar una vacuna per al càncer de cervell. Un estudi on van participar molts experts, entre ells, Joan Seoane, professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) al Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

"Sahin ràpidament s'adona de la rellevància de la malaltia i aplica la tecnologia que havia desenvolupat per al tumor cerebral durant la covid."

Ara que la pandèmia comença a formar part del passat, els investigadors han reprès el projecte inicial contra el càncer. Han aprofitat l'experiència acumulada amb les vacunes ARN contra la covid i aquesta tecnologia totalment nova.

 

Vacunes personalitzades per a cada pacient

Josep Tabernero, cap d'oncologia mèdica a l'Hospital Vall d'Hebron, explica que aquestes són les primeres vacunes en què, per fer-les, s'ha utilitzat material genètic: "En el càncer, es fan servir fragments d'ARN de les cèl·lules malignes de cada individu."

Són vacunes personalitzades, fetes una per una i dissenyades per a cada pacient. S'agafa un tros del tumor, es trasllada per seqüenciar-lo i es busquen quines proteïnes mutades són les més rellevants. A partir d'aquí, se sintetitza ARN artificial i s'injecta al pacient.

Per si sol, el sistema immunitari no pot actuar contra el càncer perquè no detecta les cèl·lules tumorals. Amb la vacuna, és el pacient qui produeix les mateixes proteïnes mutades del tumor. Aleshores, el sistema immunitari és capaç d'activar-se i actuar contra les proteïnes generades i les que es troben a l'interior del tumor.

La vacuna obriria una porta molt esperançadora en la lluita contra el càncer (iStock)

Primers assajos clínics amb resultats positius

Com que no es poden fabricar en massa, les vacunes contra el càncer són molt complicades d'obtenir i tenen un cost molt elevat. La farmacèutica Moderna ha presentat els primers resultats a partir d'un estudi fet amb 150 malalts amb un melanoma metastàsic. Biontech, una altra farmacèutica, l'ha seguit amb un assaig amb 16 pacients amb càncer de pàncrees amb alt risc de recaiguda.

Catalunya té un extens historial de participació en assajos clínics i també ha col·laborat especialment en assajos oncològics. De fet, va contribuir amb les dues farmacèutiques en la fase 1 dels estudis.

Deu anys d'assaig i error

Les vacunes contra el càncer es van començar a investigar fa una dècada. Aconseguir aquests primers resultats ha estat gràcies a un llarg procés d'assaig-error. Ignacio Melero, codirector d'Immunologia Clínica a la Universitat de Navarra:

"Les vacunes per intentar tractar el càncer són una història molt llarga, marcada pels mals resultats clínics que contrasten amb els bons resultats dels models experimentals."

Però aquests dos estudis amb resultats clínics positius són només els primers de molts assajos clínics que s'estan fent en diferents tipus de tumors. Seoane es mostra esperançat que aquesta tecnologia tiri endavant:

"Segurament hi haurà alguns desafiaments i problemes que haurem de superar, però jo crec que sí que podria ser que arribés al pacient en un temps raonable."

Amb això s'obre una nova porta molt esperançadora en la lluita contra el càncer, que probablement serà eficaç en combinació amb altres immunoteràpies que ja es fan servir.

 

ARXIVAT A:

SALUTCÀNCER

 

Càncer: predir en quins pacients funcionarà la immunoteràpia, més a prop amb una nova eina

Científics de Vall d'Hebron han desenvolupat una nova prova que podria ajudar a predir a quins pacients els pot funcionar un tractament amb immunoteràpia

Mònica Bertran i Brancós12/10/2023 - 06.54

Els tractaments d'immunoteràpia han estat una revolució en l'última dècada. Han suposat una nova manera d'atacar el càncer, en què és el mateix sistema immunitari del pacient el que destrueix les cèl·lules tumorals.

Però no s'utilitza en tot tipus de càncer, només en aquells amb més tendència a inflamar-se. Són els que tenen més probabilitats que la immunoteràpia sigui efectiva, però, fins i tot en aquests casos, en la millor de les situacions, només funciona en el 20 o 25% dels pacients.

I no es pot saber quins seran, com reconeix Alberto Hernando-Calvo, oncòleg i investigador de la Unitat d'investigació en Teràpia Molecular del Càncer CaixaResearch del VHIO, l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron:

"No tenim, a dia d'avui, cap eina que ens permeti, amb seguretat, dir als nostres pacients que el control de la malaltia segurament anirà bé amb els tractaments d'immunoteràpia."

És a dir, a diferència d'altres tractaments oncològics, com les teràpies de precisió, en immunoteràpia no hi ha encara medicina personalitzada. És el buit que pretén omplir el test que han dissenyat investigadors de Vall d'Hebron.

A dia d'avui no hi ha cap indicador que permeti saber si un tractament amb immunoteràpia serà efectiu o no (CCMA)

Analitza l'expressió de 12 gens que ja se sap que estan involucrats en la resposta immunitària. L'han provat en 45 tipus de càncers diferents, alguns en què ja s'utilitza la immunoteràpia i en d'altres en què no, explica Ana Vivancos, directora Laboratori Genòmica del Càncer VHIO:

"I és d'especial interès en tots aquells tipus tumorals que han quedat fora de l'aprovació de la immunoteràpia aquests últims anys, que, per tant, no reben immunoteràpia de forma estàndard, però que, en canvi, sabem que hi ha tumors  concrets que tenen alta probabilitat de respondre si els tractéssim."

Encara en fase de proves

Aquesta prova encara està en el terreny de la recerca. Ara han demostrat que funciona, però l'objectiu és que a la llarga s'utilitzi en la pràctica clínica per ajudar els metges a prendre decisions, com confirma l'oncòleg de Vall d'Hebron, Alberto Hernando Calvo:

"Aquesta informació, a nosaltres ens pot permetre aproximar quina pot ser la millor opció de tractament en cada moment."

El pròxim pas serà provar l'eina en altres països. Austràlia i el Canadà ja s'hi han mostrat interessats. I ja estan dissenyant els assajos clínics necessaris per validar-la, un pas previ perquè es pugui fer servir de forma habitual.

 

Així és el nou exoesquelet infantil que permet caminar al Darío i al Tiago, de 7 i 9 anys

Aquest giny robòtic, dissenyat per a infants d'entre 3 i 14 anys, podrà millorar la mobilitat de moltes criatures amb paràlisi cerebral o atròfia muscular espinal

Redacció05/10/2023 - 14.29Actualitzat05/10/2023 - 14.28

A Galícia, s'ha presentatl un nou model d'exoesquelet pediàtric dissenyat per a infants d'entre 3 a 14 anys amb paràlisi cerebral o atròfia muscular espinal, una malaltia degenerativa que a l'estat espanyol afecta un de cada 10.000 nadons.

Es tracta d'un dispositiu robòtic, pioner al món, creat amb la col·laboració del Centre Superior d'Investigacions Científiques, que amb l'ús de vuit motors imita el moviment natural del cos de cada criatura i s'adapta al seu pes i condicions físiques.

El Darío, que té set anys i paràlisi cerebral, i el Tiago, que en té 9, han estat els primers a provar aquest invent, que els pot millorar molt la qualitat de vida, com s'explica en aquest vídeo:

Fa un any, el Jorge, un nen de 12 anys amb una lesió cerebral, va estrenar el primer exoesquelet infantil que s'havia presentat al món, un prototip que també s'havia assajat amb menors a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

 

La vacuna contra el càncer, cada cop més a prop gràcies a la tecnologia ARN

S'han publicat els primers resultats, encara molt preliminars, en melanoma i pàncrees, però ja hi ha molts més assajos clínics

Mònica Bertran i Brancós21/05/2023 - 21.03

Fa anys que la comunitat científica persegueix una vacuna contra el càncer. De fet, l'oncòleg Ushur Sahin ho estava investigant quan va arribar la covid. Els seus estudis li van servir per reformular l'objectiu i crear una de les primeres vacunes ARN contra el coronavirus.

Abans d'això, intentava trobar una vacuna per al càncer de cervell. Un estudi on van participar molts experts, entre ells, Joan Seoane, professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) al Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

"Sahin ràpidament s'adona de la rellevància de la malaltia i aplica la tecnologia que havia desenvolupat per al tumor cerebral durant la covid."

Ara que la pandèmia comença a formar part del passat, els investigadors han reprès el projecte inicial contra el càncer. Han aprofitat l'experiència acumulada amb les vacunes ARN contra la covid i aquesta tecnologia totalment nova.

 

Vacunes personalitzades per a cada pacient

Josep Tabernero, cap d'oncologia mèdica a l'Hospital Vall d'Hebron, explica que aquestes són les primeres vacunes en què, per fer-les, s'ha utilitzat material genètic: "En el càncer, es fan servir fragments d'ARN de les cèl·lules malignes de cada individu."

Són vacunes personalitzades, fetes una per una i dissenyades per a cada pacient. S'agafa un tros del tumor, es trasllada per seqüenciar-lo i es busquen quines proteïnes mutades són les més rellevants. A partir d'aquí, se sintetitza ARN artificial i s'injecta al pacient.

Per si sol, el sistema immunitari no pot actuar contra el càncer perquè no detecta les cèl·lules tumorals. Amb la vacuna, és el pacient qui produeix les mateixes proteïnes mutades del tumor. Aleshores, el sistema immunitari és capaç d'activar-se i actuar contra les proteïnes generades i les que es troben a l'interior del tumor.

La vacuna obriria una porta molt esperançadora en la lluita contra el càncer (iStock)

Primers assajos clínics amb resultats positius

Com que no es poden fabricar en massa, les vacunes contra el càncer són molt complicades d'obtenir i tenen un cost molt elevat. La farmacèutica Moderna ha presentat els primers resultats a partir d'un estudi fet amb 150 malalts amb un melanoma metastàsic. Biontech, una altra farmacèutica, l'ha seguit amb un assaig amb 16 pacients amb càncer de pàncrees amb alt risc de recaiguda.

Catalunya té un extens historial de participació en assajos clínics i també ha col·laborat especialment en assajos oncològics. De fet, va contribuir amb les dues farmacèutiques en la fase 1 dels estudis.

Deu anys d'assaig i error

Les vacunes contra el càncer es van començar a investigar fa una dècada. Aconseguir aquests primers resultats ha estat gràcies a un llarg procés d'assaig-error. Ignacio Melero, codirector d'Immunologia Clínica a la Universitat de Navarra:

"Les vacunes per intentar tractar el càncer són una història molt llarga, marcada pels mals resultats clínics que contrasten amb els bons resultats dels models experimentals."

Però aquests dos estudis amb resultats clínics positius són només els primers de molts assajos clínics que s'estan fent en diferents tipus de tumors. Seoane es mostra esperançat que aquesta tecnologia tiri endavant:

"Segurament hi haurà alguns desafiaments i problemes que haurem de superar, però jo crec que sí que podria ser que arribés al pacient en un temps raonable."

Amb això s'obre una nova porta molt esperançadora en la lluita contra el càncer, que probablement serà eficaç en combinació amb altres immunoteràpies que ja es fan servir.

 

ARXIVAT A:

SALUTCÀNCER

 

Un jove de 17 anys evita una operació a cor obert amb una tècnica pionera al Vall d'Hebron

La iniciativa, capdavantera a Europa, permet implantar una vàlvula pulmonar per catèter en pacients amb cardiopaties congènites

Redacció/Agències29/08/2023 - 20.36Actualitzat30/08/2023 - 00.21

L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha estat el primer d'Europa en utilitzar una nova tècnica per implantar vàlvules pulmonars. La metodologia permet implantar-les per catèter i evitar, així, la cirurgia a cor obert en pacients amb cardiopaties congènites.

És el cas d'en Joan, un pacient de 17 anys amb tetralogia de Fallot, una malaltia cardíaca de la qual ja va ser operat amb només vuit mesos de vida. Tot i això, en arribar a l'adolescència, va desenvolupar una insuficiència greu a la vàlvula pulmonar:

"Sempre havia pensat que m'haurien d'operar un altre cop a cor obert, però el meu cardiòleg esperava que la tecnologia avancés i es pogués trobar un nou mètode."

Tot i que la tecnologia ja possibilitava que les vàlvules es poguessin implantar per catèter, segons Pedro Betrián, responsable de la Unitat Hemodinàmica Pediàtrica, no tots els pacients són aptes per a aquesta intervenció:

"En cors molt dilatats, la vàlvula no es pot implantar perquè no queda estable, no es pot ancorar."

Fins ara, pacients com en Joan l'única opció que tenien era sotmetre's a una cirurgia a cor obert. En canvi, la nova tècnica evita aquesta operació a través d'una intervenció molt menys invasiva.

 

Ràpida recuperació

La nova metodologia es basa en un stent autoexpandible que funciona com a "adaptador" perquè la vàlvula pulmonar pugui subjectar-se correctament en pacients que no són candidats a la tècnica tradicional.

Això permet millorar de manera dràstica la recuperació després de la intervenció. I és que fa que es passi d'una hospitalització d'una setmana amb ingrés a l'UCI en el cas d'una operació a cor obert a un ingrés de només 24 hores.

Algunes cardiopaties congènites presenten una estretor a la sortida del cor cap al pulmó (ACN)

Aquest va ser el cas d'en Joan, que assegura que la recuperació va ser "molt ràpida" i que al cap d'un dia ja era a casa:

"Em vaig poder graduar al cap d'una setmana, vaig fer la selectivitat al mes següent, i ara estic fent vida normal."

Davant l'èxit d'aquesta primera intervenció, la Vall d'Hebron va realitzar la mateixa tècnica a un segon pacient, també adolescent. D'igual manera que en Joan, el noi havia desenvolupat una insuficiència pulmonar greu i, després de sotmetre's a aquesta intervenció, ha obtingut el mateix bon resultat, amb una ràpida recuperació.

En aquest sentit, la nova metodologia permetrà resoldre les malformacions que afecten el pas del cor al pulmó. I segons Betrián, s'estima que pugui beneficiar entre un 30% i un 40% de pacients que pateixen aquest tipus de cardiopatia congènita i evitar-los així, una operació a cor obert.

 

ARXIVAT A:

SALUTCIÈNCIA

 

Aproven als EUA un fàrmac per a la degeneració macular seca, una causa important de ceguesa

Als Estats Units s'ha aprovat un primer fàrmac i es preveu que el mes que ve se n'aprovi un altre. A Europa podria arribar l'any que ve

Marta Arrufat Trigas09/07/2023 - 12.14Actualitzat09/07/2023 - 14.38

La degeneració macular associada a l'edat, DMAE, és la primera causa de ceguesa al món occidental en persones de més de 50 anys. I l'augment de l'esperança de vida fa que cada vegada hi hagi més persones que la pateixen. La màcula és la part central de la retina i, quan es degenera, afecta la visió central i la capacitat de veure-hi en detall. La malaltia és lenta, però si no es tracta, continua avançant.

És el diagnòstic que va rebre Xavier Clanchet Pallí, que explica que "anava perdent una mica de visió, en el sentit de boirina de definició dels objectes de llarga distància i després cada vegada una mica més a prop." De moment  li afecta directament la possibilitat de conduir i també a l'hora de llegir.

Tipus de DMAE

Principalment, hi ha dos tipus de DMAE, tot i que una deriva de l'altra: 

La humida, per a la qual fa uns anys que hi ha fàrmacs per frenar-ne la progressió.

I la seca, la majoritària, per a la qual encara no hi ha cura, ni tractaments disponibles. A partir dels 80 anys, una de cada 4 persones pateix aquesta forma de la malaltia.
 

Primers fàrmacs per a la DMAE seca 

Als EUA s'ha aprovat un primer fàrmac i es preveu que el mes que ve se n'aprovi un altre. A Europa, on el procés és sempre més conservador i, per tant, la introducció de nous tractaments farmacològics és més lenta, podria arribar l'any que ve. L'Institut de la Màcula, de Barcelona, ha participat activament en els assajos dels dos tractaments i n'han vist els resultats.

Els nous fàrmacs han demostrat, en assajos, que en poden frenar un 20% la progressió. L'Institut de la Màcula ha participat activament en tots dos.

Jordi Monés, director Institut de la Màcula Centre Mèdic Teknon i professor Universitat Utah, defineix així aquests resultats:

"Tu pots dir 'home, això no és gaire', però contra zero és molt. Han pogut demostrar que la malaltia es pot frenar, que en lloc de créixer així (pujada en picat), creix així (pujada progressiva). I amb això guanyem anys de visió."

 

Com s'administraran els nous tractaments 

Els nous tractaments s'administraran igual que els de la forma humida: impliquen injeccions regulars a l'ull, per frenar la progressió de la malaltia. El repte ara serà determinar a quins pacients els poden beneficiar.

Jordi Monés, director de l'Institut de la Màcula Centre Mèdic Teknon i professor de la Universitat de Utah, diu que "en pacients lents no tindrà gaire justificació fer-ho, perquè no els canviarem gaire la seva funció. En canvi, els farem fer un esforç molt gran. I a uns altres els haurem de tractar així que els vegem, perquè se'ls anirà menjant la retina de forma molt ràpida. Si ho fem en pacients ben escollits, segurament el benefici no serà del 20%, serà del 30 o el 40%."

Prevenció de la malaltia 

L'edat és el principal factor de risc i hi té molt a veure la càrrega genètica, però hi ha factors de risc associats a l'estil de vida que poden reduir o augmentar les possibilitats de desenvolupar la malaltia. Segons Jordi Monés, és un factor que "fa que un risc genèric ni molt bo ni molt dolent es pugui expressar molt o es pugui expressar menys".

Tenir una dieta equilibrada i un pes saludable i no fumar són els factors més determinants que podem controlar.

Altres assajos en marxa

La teràpia gènica continua provant-se per mirar d'aturar aquesta malaltia de l'envelliment. I alhora s'ha provat, encara en pocs pacients, modificar la microbiota intestinal. En tot cas, tenir els primers fàrmacs per aturar la progressió ja serà un canvi de paradigma.

 

ARXIVAT A:

SALUT

 

Li van donar 3 mesos de vida per un càncer fa 15 anys i ara descobreixen per què és viva

L'any 2008, una dona va ser diagnosticada d'un càncer renal metastàtic amb un pronòstic fatal, però un medicament experimental va tenir un efecte inesperat, que ara ja té explicació científica

Virginia Arqué Nueno15/06/2023 - 14.04Actualitzat15/06/2023 - 14.58

Científics del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, el CNIO, han aconseguit explicar, després d'anys de recerca, per què una pacient amb un càncer de ronyó metastàtic a qui, en principi, li quedaven 3 mesos de vida ha sobreviscut de manera extraordinària més de 15 anys gràcies a un tractament poc habitual que li van administrar a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

La clau és la mutació d'una proteïna de la pacient --l'USP9X-- que ha permès uns resultats extraordinaris del medicament que se li va donar llavors --el fàrmac temsirolimús-- i que, el 2008, quan tot va començar, tot just acabava de ser aprovat.

La pacient no només va superar amb èxit aquell primer càncer, sinó també un d'ossos amb metàstasi que se li va diagnosticar 9 anys després. I tot, amb el mateix fàrmac i sense gairebé efectes secundaris.

L'èxit del seu cas va obrir un munt de preguntes. Per què funciona tan bé aquest fàrmac en aquesta dona?  Hi ha més pacients en qui també funcionaria? El seu cas pot servir com a "diana terapèutica" per crear un nou fàrmac més efectiu per a altres tipus de càncer?

L'estudi del CNIO, que s'acaba de publicar a la revista especialitzada Internacional Journal of Cancer resol molts d'aquests dubtes, però obre també nous interrogants.

"Els fàrmacs de la família del temsirolimús no acostumen a ser la primera opció en càncer de ronyó, però aquest resultat indica que, en alguns pacients molt específics, sí que ho hauria de ser, perquè funciona molt bé", explica la doctora Cristina Rodríguez-Antona, investigadora del programa de Genètica del Càncer Humà del CNIO.

Per què va funcionar tan bé?

La pacient tenia 35 anys i dues filles quan va ser diagnosticada d'un càncer renal metastàtic a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Quan va preguntar quant de temps li quedava, l'oncòleg que l'atenia, el doctor José Pablo Maroto Rey, va haver de reconèixer que poc més de tres mesos, però li va oferir un nou tractament, poc habitual, que li podia allargar la vida fins a mig any més. Ella reconeix que, pensant en les seves filles, va decidir provar-lo i el resultat va sorprendre tothom.

El tractament va ser tan efectiu que el càncer va remetre, la van poder operar i fins i tot va tornar a funcionar 9 anys després, quan li van diagnosticar una metàstasi d'ossos. I ara està a punt de fer els 50 anys, sana i sense gaires efectes secundaris per un medicament que haurà de prendre tota la vida.

El doctor José Pablo Maroto Rey, de l'Hospital de Sant Pau, rebent el xec per a la investigació, després de participar en la cursa (Club d'Atletisme a 4 el Km)

La clau de l'èxit del seu cas és una mutació en una proteïna tan poc freqüent com el tipus de càncer agressiu al qual es va haver d'enfrontar, com explica la doctora Rodríguez-Antona:

"La clau està en unes mutacions molt poc freqüents de la proteïna UPS9X, que regula processos cel·lulars crítics per al creixement dels tumors. La investigació demostra que les mutacions anul·len la funció d'UPS9X i, quan això passa, la cèl·lula no recicla bé els seus propis residus i mor."

El temsirolimús --un inhibidor de la via de mTOR que només s'utilitza quan fallen altres tractaments-- actua sobre una via molecular diferent però té un efecte similar --que la cèl·lula no es pugui desfer dels residus--, continua aquesta doctora:

"En els pacients en els quals no funciona l'USP9X, l'impacte del fàrmac es potencia."

És a dir, que la mutació que tenia aquesta pacient, lligada amb l'ús del fàrmac, va provocar que les cèl·lules cancerígenes morissin soles en no poder-se desfer dels seus propis residus.

Dos pacients més i proves amb models cel·lulars

Per poder fer l'estudi calia trobar casos similars amb una resposta semblant en l'ús d'aquest fàrmac.

L'Hospital de Sant Pau en va trobar dos més i en va enviar mostres al CNIO, que les va analitzar amb profunditat. L'element comú en els tres casos era la mutació de la proteïna USP9X, que alterava la funció d'autofàgia de les cèl·lules --el procés de reciclar els seus residus.

El temsirolimús també altera l'autofàgia, i per això, la suma d'aquests dos elements, que es retroalimenten, és el que va fer que els pacients responguessin millor al tractament i poguessin eliminar els tumors més fàcilment.

Per contrastar aquesta hipòtesi i entendre l'efecte d'aquestes mutacions, els científics del CNIO van desenvolupar models cel·lulars i van fer assaigs proteòmics, que van confirmar que les cèl·lules tumorals sense USP9X tenien aquesta alteració en l'autofàgia cel·lular, i per això reaccionaven millor al tractament amb temsirolimús, que té un efecte sinèrgic.

Grup de Càncer Endocrí Hereditari del CNIO que ha fet l'estudi, amb els doctors Juan María Roldán-Romero i Cristina Rodríguez Antona (Laura M. Lombardía / CNIO)

Què permet aquest descobriment?

"Aquest estudi permetrà, per una banda, identificar altres pacients amb càncer de ronyó per a qui el temsirolimús i altres fàrmacs de la mateixa família seran, amb tota probabilitat, el tractament idoni des del principi", explica la doctora Rodríguez-Antona:

"Ara, gràcies a aquest estudi, ja sabem com identificar aquests pacients."

La investigació també pot permetre trobar nous fàrmacs inhibidors de l'UPS9X, com a estratègia terapèutica innovadora per utilitzar en el tractament d'altres càncers que no siguin el de ronyó:

"Un compost que anul·li la funció d'UPS9X tindria un efecte sinèrgic com el temsirolimús, augmentant la seva eficàcia antitumoral."

Finançat amb carreres solidàries

L'estudi ha estat finançat, per una part, amb les donacions d'una cursa solidària de 10 km impulsada per la mateixa pacient i pel Club d'Atletisme A4elKM, que es fa cada any a les Franqueses del Vallès i que en 10 anys ja ha recollit més de 60.000 euros per a la investigació sobre càncer de ronyó a l'Hospital de Sant Pau. I per una altra, amb fons públics.

Pel doctor Maroto, la publicació és "un orgull", també, per aquesta col·laboració publicoprivada i la dels pacients, que cedeixen mostres "en moments difícils":

"És la col·laboració entre una associació que organitza cada any una carrera popular per a la investigació en càncer renal, pacients que cedeixen mostres en moments difícils i investigadors bàsics i clínics. Tot per respondre a "per què ha funcionat tan bé aquest tractmament. No és el primer cas en què ens plantegem aquesta pregunta, però sí dels primers en els quals obtenim una resposta clara."

 

 

 

 

Identificades les cèl·lules que desencadenen el càncer de pàncrees, un dels més letals

Un estudi amb participació catalana revela, mitjançant un mapa epigenètic en alta resolució, les "converses cel·lulars" que poden desembocar en càncer

Redacció11/05/2023 - 20.11Actualitzat11/05/2023 - 23.15

Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i del Memorial Sloan Kettering de Nova York han identificat les cèl·lules a partir de les quals es desencadena el càncer de pàncrees, un dels que té la mortalitat més alta. Han pogut desvelar quines característiques n'afavoreixen el desenvolupament.

Més del 90% dels càncers de pàncrees tenen una mateixa alteració genètica. Aquesta alteració tan comuna és un element necessari, però no suficient, per desencadenar el tumor.

Hi ha d'haver també algun altre factor al voltant d'aquestes cèl·lules que l'afavoreixi, per exemple una inflamació. Així i tot, només unes poques cèl·lules tindran la capacitat de tornar-se malignes. I ara les han identificat i han vist què tenen en comú: són cèl·lules que es comuniquen molt amb l'entorn, que envien senyals i hi responen, per modificar-los.

La doctora Direna Alonso Curbelo és una de les investigadores principals i cap de laboratori del Grup d'Inflamació, Plasticitat Tissular i Càncer de l'IRB:

"La capacitat de respondre i modular l'entorn és el que determinava que aquestes cèl·lules fossin més propenses i una vegada hem fet un mapa de quines són i amb qui parlen, tenim moltes possibilitats d'interceptar missatges o canviar els interlocutors."

Per tant, s'ha vist que les interaccions entre les mutacions genètiques i altres factors externs, com les lesions tissulars o les inflamacions, modifiquen la identitat de les cèl·lules i del seu entorn. Això afavoreix l'aparició i la progressió dels tumors.

Tot plegat s'ha desxifrat mitjançant un mapa epigenètic en alta resolució que revela les "converses cel·lulars" que desencadenen aquest càncer. El treball s'ha publicat a la revista Science.

El càncer de pàncrees és dels que més mal pronòstic tenen perquè s'acostuma a diagnosticar quan està molt avançat i perquè no hi ha bons tractaments. Identificar-ne les cèl·lules responsables ha de facilitar, precisament, trobar fàrmacs més ben dirigits.

"De vegades ho comparo amb una partida d'escacs. Pots anar al peó, però millor anar a la reina, no?"

Una possible via terapèutica

L'estudi és prometedor a l'hora de poder desenvolupar teràpies que bloquegin o alenteixin la progressió del càncer i, potencialment, de la malaltia en fases més avançades.

Aquesta recerca tan minuciosa només ha estat possible gràcies a una feina multidisciplinària que ha combinat la investigació experimental de laboratori amb l'anàlisi computacional de milions i milions de dades.

En concret, l'estudi s'ha fet a partir de ratolins modificats genèticament i models informatitzats, i obre el camí per trobar nous enfocaments terapèutics.

La taxa de supervivència del càncer de pàncrees al cap de 5 anys continua sent molt baixa, al voltant del 12%, segons la Pancreatic Cancer Action Network.

 

ARXIVAT A:

SALUTCÀNCERCIÈNCIARECERCA CIENTÍFICA

 GALÍCIA

Va al metge 26 vegades, li diagnostiquen lumbàlgia i mor de càncer

No es van adonar que la dona tenia càncer de pulmó fins que li van fer l'autòpsia i ara condemnen la Xunta de Galícia a indemnitzar la família

Redacció18/04/2023 - 18.32Actualitzat18/04/2023 - 18.37

La família d'una dona gallega rebrà una indemnització de 20.000 euros de la Xunta de Galícia per una negligència del servei públic de salut. La pacient, de 56 anys i de Ponteareas, va anar al metge en 26 ocasions perquè tenia dolor, però només li van diagnosticar lumbàlgia. Resulta que tenia càncer de pulmó, però no se'n van adonar fins que li van fer l'autòpsia.

Els fets van passar el juliol del 2015, quan la dona es va començar a queixar reiteradament del mal que li feia el tòrax. Va fer consultes mèdiques durant tres mesos, però li van dir que prengués analgèsics perquè li resoldrien els problemes d'esquena, segons ha informat La Voz de Galicia.

A banda del CAP de Ponteareas, també es va adreçar a altres centres sanitaris, entre els quals el Complex Hospitalari de Vigo. Allà li van fer una radiografia de tòrax per comprovar l'estat de la columna, però no li van trobar lesions i no li van fer cap més prova. Dies després, un traumatòleg li va diagnosticar una discopatia i li va receptar altres medicaments.

La dona va anar a urgències en quatre ocasions, tant a l'hospital com al CAP. Mai no li van diagnosticar el que realment tenia: un càncer de pulmó que havia fet metàstasi en diversos òrgans i ja estava en estadi IV. Va morir a casa el setembre del 2015.

La família demanava 80.000 euros

Ara, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia ha condemnat el Servei Gallec de Salut, Sergas, per la mort de la dona. La Xunta de Galícia haurà de pagar 10.000 euros al vidu i 5.000 euros més a cadascun dels fills que tenia la dona, més els interessos dels últims set anys.

La indemnització és en concepte de danys morals. La família havia sol·licitat una compensació més alta, de 80.000 euros.

L'alt tribunal gallec ha sentenciat que el Sergas no li va fer les proves necessàries que potser li haurien donat alguna oportunitat de sobreviure. A banda de la radiografia, diu la sentència que s'hauria d'haver fet un estudi amb "tècniques més precises, com ara un TAC, per descartar altres patologies".

Amb tot, els pèrits consideren que si s'hagués fet un diagnòstic correcte tampoc no hi hauria hagut garanties de poder-li salvar la vida.

 

El Vall d'Hebron fa el primer trasplantament de pulmó al món amb robot sense obrir el tòrax

La nova tècnica, que esperen anar perfeccionant, s'oferirà de moment a pacients molt seleccionats i estan convençuts que això canviarà la manera d'operar arreu del món

Marta Arrufat Trigàs /Oriol Esteve Gracia17/04/2023 - 10.30Actualitzat17/04/2023 - 14.24

És un canvi de paradigma en la cirurgia del trasplantament de pulmó i un canvi radical per als pacients. De fet, podem estar parlant d'un abans i un després en la història dels trasplantaments que canviarà la manera de fer a tot el món. I ho ha fet l'equip de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar del Vall d'Hebron creant una nova tècnica, completament robòtica, i molt menys invasiva que l'actual. La fan amb una incisió d'uns 8 cm per sota l'estèrnum i just per sobre del diafragma, per allà extreuen el pulmó malalt i hi introdueixen el del donant.

"La pell és molt flexible, i tot i que el pulmó és veritat que ens arriba inflat, nosaltres, abans de posar-lo a dins el tòrax, el desinflem i l'hi introduïm amb molta cura", explica Albert Jáuregui, cap de cirurgia toràcica i trasplantament de pulmó de la Vall Hebron. 

A partir d'aquí la intervenció continua amb els 4 braços del robot Da Vinci introduïts per uns petits orificis (d'entre 8 i 12 mil·límetres) a diferents parts del tòrax. El cirurgià opera des d'una consola i mou els braços a distància. Un és per separar el cor del pulmó, perquè no dificulti la sortida i entrada dels pulmons; dos dels braços porten els estris quirúrgics que necessiten; i l'últim incorpora una càmera que dona una visió en 3 dimensions de l'interior del cos.

 

Segons Jáuregi, és com si l'equip de cirurgia toràcica fos dins del cos:

"És com si nosaltres estiguéssim dins el cos, esperant que arribi el pulmó, i quan arriba el pulmó nosaltres per dins el cos fem tot aquest cosit."

La tècnica tradicional

La tècnica tradicional que s'utilitza per fer un trasplantament pulmonar és molt agressiva. Implica separar costelles i obrir el tòrax, així el cirurgià pot veure tots els òrgans a simple vista, però també comporta un postoperatori molt delicat. "Pràcticament, fem un tall entre costella i costella i li obrim el tòrax com si fos el capó d'un cotxe per canviar els pulmons", afirma Jáuregui.

Fins ara cap equip del món havia aconseguit evitar la inserció dels pulmons per les costelles, el pas més agressiu. L'únic precedent en cirurgia robòtica, però menys ambiciosa, es va fer als Estats Units, a l'Hospital Cedars-Sinai de Los Angeles. L'any passat la van fer servir per suturar el pulmó nou a la via aèria i als grans vasos del receptor, però la introducció del pulmó es va fer com sempre, entre les costelles, cosa que provoca més dolor postoperatori als pacients.

Canvi radical 

El repte tècnic és evident. Basant-se en l'experiència de les laparoscòpies oncològiques, han dissenyat des de zero una nova manera d'intervenir, però a això no s'hi arriba d'un dia per l'altre. Una de les complicacions: entre l'extracció del pulmó del donant i la implantació al receptor no poden passar més de 8 hores.

Han passat anys fins que han trobat la manera, i ho han dissenyat. Després ho han estat practicant en entorns de simulació, i finalment ho han practicat en un centre especialitzat en cirurgia experimental amb animals, per practicar tots els moviments. "Havíem de tenir la màxima seguretat possible que això funcionaria", diu Jáuregui. 

Tenir cicatrius més petites també disminueix el risc d'infecció d'aquestes. Però el canvi més abismal és en la recuperació del pacient. Les infermeres de la unitat de trasplantament d'òrgan sòlid ho van notar tan bon punt el van pujar a la planta, com explica Adela Amat, supervisora de la unitat de trasplantament d'òrgan sòlid de la Vall Hebron:

"Amb l'altra tècnica necessiten moltes dosis de calmants, analgèsics molt potents que empitjoren la recuperació i fins i tot la consciència del pacient. En aquest cas no va necessitar res, i ens sobtava, i sempre anàvem preguntant: però tens dolor? Tens dolor? Tens dolor?"

I la resposta del Xavier Llobet Ordóñez, el primer pacient trasplantat amb aquesta tècnica no invasiva, sempre era: no.

"Jo puc dir que des que m'he despertat per mi el dolor ha estat zero. És dolor zero. Cada dia que m'han preguntat: tens dolor? zero. No, no, no."

I no tenir dolor, a més del clar benefici per ell, li ha permès també fer una millor recuperació. No prendre forts calmants li ha permès estar més despert per participar en la rehabilitació, i s'ha mogut amb més llibertat, perquè no tenia la por de sentir el dolor dels trasplantats amb la tècnica tradicional.

El primer pacient 

El Xavier no va dubtar ni un moment quan li van proposar ser el primer a qui l'hi feien. De fet, li treu importància a la decisió:

"No tinc cap valor afegit dintre d'aquesta història. El que té el valor és aquesta gent que ha estat lluitant amb aquesta màquina, buscant el moment oportú, que comenci a funcionar d'una manera clara, i s'hi dediquen. Jo passo per allà."

Té 65 anys i en fa 14 que conviu amb una fibrosi quística que anava avançant i havia arribat el moment de plantejar-se un trasplantament. Tenia les característiques anatòmiques i físiques òptimes per realitzar-li amb èxit el trasplantament del pulmó dret.

Aquesta nova tècnica l'oferiran de moment a pacients molt seleccionats, però estan convençuts que a mesura que guanyin experiència la podran fer més sovint, i que canviarà la manera de fer arreu del món.

Feina de tot un equip

Tot i que, en una intervenció així, el que crida més l'atenció és la feina de la cirurgia, no és possible aconseguir-ho sense la implicació d'un equip multidisciplinari. Els professionals de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar, Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, Cirurgia Cardíaca, Intensivistes i Infermeria. Tot el personal ha hagut de formar-se i preparar-se per afrontar aquest nou repte.

I mentre l'equip de la Vall d'Hebron, únic centre a Catalunya on es fan aquest tipus de trasplantament, continuen a punt les 24 hores del dia per al moment en què hi ha un pulmó a trasplantar, amb la tècnica tradicional, o amb la menys invasiva quan ho considerin oportú, al Xavier ja li han donat l'alta.

"I a continuar, a continuar vivint, disfrutant de la vida, de la meva família i de tot el que sigui oportú per gaudir."

 

Desenvolupen a Barcelona un mètode per detectar el càncer en menys de 3 hores amb ARN

Els investigadors del CRG creuen que en molt pocs anys es podrien començar a fer diagnòstics amb aquest nou mètode econòmic, ràpid i no invasiu

Redacció/Agències06/04/2023 - 19.05Actualitzat06/04/2023 - 22.55

Científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona obren una porta totalment nova per al diagnòstic precoç del càncer i altres malalties: la seqüenciació completa de l'ARN de transferència.

És un mètode econòmic i ràpid, i creuen que en pocs anys es podria fer servir en la pràctica clínica de manera regular.

La clau és l'ús de tecnologia de nanoporus: els investigadors fan passar les molècules d'ARN a través dels porus, i es mesura la intensitat elèctrica que causen.

D'aquesta manera, observant els canvis en el corrent elèctric, és com han aconseguit seqüenciar per primera vegada la informació completa continguda en l'ARN de transferència.

La seva funció és que les proteïnes s'uneixin correctament segons les instruccions de l'ADN. Qualsevol errada o modificació afecta les cèl·lules i, per tant, dona molta informació sobre possibles patologies.

Ho ha explicat a TV3 Eva Novoa, la investigadora responsable del grup de recerca del CRG:

"Moltes malalties tenen aquests ARN que estan alterats, però com que fins ara no es podien capturar fàcilment, no s'estava utilitzant per a diagnòstic de malalties".

Per ara està en fase de recerca, com a prova de concepte que funciona, però és una porta nova que s'obre molt interessant, perquè és ràpid i econòmic i es podria servir per fer cribratges de càncers amb la mateixa facilitat amb què es fa una analítica de sang: no és una prova invasiva i té alta sensibilitat i especificitat.

El mètode l'ha desenvolupat el grup de recerca de la doctora Eva Novoa al Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Ara els resultats poden arribar en un parell de dies, però esperen fer-ho en un futur proper en menys de tres hores i amb un cost inferior als 50 euros per mostra.

Un altre avantatge és que les màquines de seqüenciació de nanoporus per utilitzar Nano-tRNAseq són petites i lleugeres, i poden funcionar amb un portàtil o una bateria externa, cosa que les fa fàcils de transportar i permet usar-les al camp o a la clínica.

"Creiem que en molt pocs anys podria ser utilitzat de manera habitual a la clínica", explica Novoa.

El potencial de l'ARN

L'ARN és molt més desconegut que l'ADN, però amb la pandèmia en vam sentir parlar molt, sobretot arran de les vacunes. La investigadora creu que ara estem entrant en una autèntica revolució de l'ARN, en diagnòstic i tractament de malalties:

"En els propers 10 anys hi haurà una aprovació massiva de fàrmacs basades en teràpies ARN que fins ara no s'estava explorant prou, incloses vacunes contra càncer."

La seqüenciació de l'ARN de transferència no només pot servir per fer el diagnòstic i el pronòstic de diferents tipus de càncers --també alguns que són difícils de diagnosticar perquè els seus símptomes no són específics i es poden confondre amb altres afeccions-- sinó que permet la detecció de malalties neurodegeneratives i metabòliques.

Els científics han publicat quest dijous el treball a la revista "Nature Biotechnology".

ARXIVAT A:

CÀNCERCIÈNCIAINVESTIGADORS CATALANSRECERCA CIENTÍFICA