Archivo del blog

  Enlaces

 

Aconsegueixen remetre la leucèmia incurable d'una nena de 13 anys amb una teràpia innovadora

En aquest cas s'han utilitzat glòbuls blancs procedents de donant i s'ha aconseguit aplicar a una leucèmia dels limfòcits T una teràpia fins ara aplicada a leucèmies del tipus B

Xavier DuranActualitzat

La leucèmia greu que té una nena anglesa de 13 anys i que s'havia resistit a les teràpies convencionals ha remès després d'un tractament experimental de modificacions genètiques. Tot i l'èxit, els metges assenyalen que cal esperar l'evolució de la malaltia en els pròxims mesos i anys.

La nena es diu Alyssa i els tractaments s'han fet al Great Ormond Street Hospital for Children (GOSH) de Londres, que n'ha informat a la seva web.

A l'Alyssa li van diagnosticar leucèmia limfoblàstica aguda de les cèl·lules T, un tipus de limfòcits (glòbuls blancs) essencials en el sistema immunitari. La leucèmia provoca que aquests limfòcits T proliferin fora de control.

La nena, de Leicester, va rebre la teràpia usual en les leucèmies, quimioteràpia per eliminar els glòbuls blancs que han proliferat i trasplantament de medul·la òssia per restaurar el sistema immunitari de forma correcta. Però el tractament no va funcionar.

Va ser aleshores quan els metges van decidir sotmetre l'Alyssa a un tractament innovador, que ja s'ha dut a terme en altres ocasions, però no per a aquests tipus de leucèmies. Consisteix a introduir en el cos del pacient les cèl·lules anomenades CAR-T. Es tracta de limfòcits T modificats genèticament. En aquest cas, l'objectiu era que ataquessin les cèl·lules canceroses sense afectar les cèl·lules sanes.

La teràpia CAR-T ja s'ha dut a terme en els darrers anys a Catalunya. El 2019, l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona va tractar el primer pacient pediàtric amb aquesta teràpia i sota la cobertura de la sanitat pública. Es tractava d'un infant de 6 anys d'Alacant amb leucèmia limfoblàstica aguda de tipus B. S'ha dut a terme diverses vegades i un 69% dels pacients sobreviuen al cap de dos anys. La descripció del tractament s'exposa a la seva web.

Aquest 2022 l'Agència Europea de Medicaments va considerar prioritari el tractament CAR-T per a la leucèmia que l'Hospital Clínic administra des de fa anys.

També l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha administrat un medicament d'immunoteràpia CAR-T de producció pròpia, en aquest cas per a limfoma de Hodgkin i no-Hodgkin T, en el marc d'un assaig clínic pioner a Europa.


Cèl·lules de donant

Tornant a l'Alyssa, al cap de 28 dies es va observar una remissió de la leucèmia i va rebre un segon trasplantament. Sis mesos després, no hi ha rastre de la leucèmia i la nena es troba bé, però caldrà fer-ne un seguiment a llarg termini.

L'equip dirigit pel doctor Waseem Qasim ja havia dut a terme un procediment semblant el 2015. En aquella ocasió, van tractar la Layla, una nena d'un any que tenia leucèmia de les cèl·lules B. L'equip havia de començar un assaig amb un conjunt d'entre 10 i 12 pacients, però amb l'estat de salut de la nena es va demanar permís especial per aplicar la teràpia, desenvolupada per l'empresa francesa Cellectis. El tractament experimental va funcionar.

La infermera Jan Chu administra la teràpia a l'Alyssa (Great Ormond Street Hospital for Children)

El tractament per a leucèmia de les cèl·lules B està aprovat al Regne Unit, però en aquest cas calia adaptar-lo a les cèl·lules T.

Usualment, el tractament amb CAR-T es fa a partir de cèl·lules del mateix pacient, que es modifiquen i es tornen a trasplantar al pacient. Així s'evita que cèl·lules T provinents d'un donant siguin atacades pel sistema immunitari, que les consideraria elements estranys.

Però aquest procediment és molt car i no sempre és possible obtenir prou cèl·lules T d'un pacient si es troba en estat greu. Per això, els metges van decidir recórrer a cèl·lules de donant.

Per tant, calia fer modificacions en l'ADN de les cèl·lules del donant. I per fer-les van utilitzar una modificació de la tècnica CRISPR, anomenada edició de bases, que permet fer canvis senzills i molt concrets en el material genètic. La tècnica CRISPR va valer a dues de les científiques que el van desenvolupar el Nobel de Química el 2020.

Els canvis tenien diversos objectius i per això se'n van haver de fer diversos. En primer lloc, calia que el sistema immunitari de l'Alyssa no ataqués les cèl·lules del donant. En segon lloc, calia que els limfòcits no s'ataquessin tampoc entre ells. Finalment, calia una modificació perquè ataquessin les cèl·lules canceroses de l'Alyssa.

El doctor Manuel Juan, cap de servei d'Immunologia de l'Hospital Clínic, valora per al 324.cat el cas de la nena britànica:

"El més rellevant des del meu punt de vista, el punt principal, és que permet tractar patologies dels limfòcits a través d'un donant. Els CARTs actuals són per a leucèmies de les cèl·lules B, però no per a tumors de limfòcits T."

A més, l'obtenció a partir d'un donant permet adaptar-ho a diversos pacients i, segons el doctor Juan, "és un bon pas endavant sobretot en la línia de tenir un producte al·logènic (congelat) i no dependre dels pacients. A més ha de permetre poder transferir-ho a la indústria més que els productes del donant (autòleg)".

A part de seguiment de l'Alyssa, l'equip vol reclutar fins a deu pacients amb leucèmia de les cèl·lules T per assajar el mètode. També creuen que més endavant es podria aplicar a altres tipus de leucèmia.


Aplicable a altres malalties

El doctor Juan també valora que sigui una nova opció basada en l'edició gènica. Però aquest sistema d'edició de bases es pot aplicar en altres tipus de malalties que no tenen a veure amb les cèl·lules T. Així, al juliol l'empresa Verve Therapeutics, de Nova Zelanda, va iniciar un assaig clínic en fase 1b per tractar una malaltia genètica hereditària que provoca nivells molt elevats i perillosos de colesterol.

L'eina que utilitzen es diu VERVE-101 i permet, de forma molt precisa, modificar les mutacions del gen PCSK9 que regula el colesterol. En total l'assaig es farà amb 44 pacients amb hipercolesterolèmia familiar.

 

L'estudi d'una malaltia minoritària permet explicar l'origen dels càncers de coll i cap

Els malalts d'anèmia de Fanconi tenen molt risc de tenir-ne, i han vist que el mecanisme que els provoca és el mateix que els dels fumadors i bevedors

Redacció

L'estudi dels tumors al cap i al coll que provoca l'anèmia de Fanconi, una malaltia minoritària, ha permès descobrir el mecanisme amb el qual també es formen aquests càncers en fumadors i bevedors d'alcohol.

Aquesta anèmia implica deficiències en la reparació de l'ADN i, per tant, inestabilitat i fragilitat del genoma de les persones que la tenen, cosa que comporta diverses patologies.


Els aldehids provoquen el càncer en els dos casos

Algunes de les més greus són malformacions congènites, medul·la òssia insuficient i també un risc elevat de tenir càncer de cap i coll, perquè a les cèl·lules s'hi acumulen aldehids, unes molècules que fan malbé l'ADN.

El que ara s'ha descobert és que les persones que fumen i beuen també se'ls acumulen aldehids a les cèl·lules, tot i que en edats força més avançades que als que tenen l'anèmia.

Segons Jordi Surrallés, director de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau, saber com s'originen els tumors per l'anèmia permet buscar remeis per als tumors dels fumadors i bevedors:

"Aquests resultats ens permeten buscar noves estratègies dirigides a intentar contrarestar aquest risc no només en els pacients amb anèmia de Fanconi, sinó també en la població general, on la combinació de tabac i alcohol també eleva molt el risc de tenir aquests tumors."

 

Surrallés és un dels 49 autors de la recerca que ha permès el descobriment, i que s'ha publicat recentment a la revista científica Nature.


"Més que mutacions són trencaments cromosòmics"

L'ha liderada Agata Smogorzewska, de la Universitat Rockefeller de Nova York, comparant el genoma cancerós d'una cinquantena de malalts d'anèmia de Fanconi amb centenars de tumors de persones sense aquesta malaltia.

Surrallés explica que això els ha permès veure que el patró de les mutacions que porten als dos tipus de càncer són molt similars, amb danys que s'acumulen a l'ADN fent estralls molt considerables:

"Més que mutacions són trencaments i reorganitzacions cromosòmiques, que s'enganxen malament i és el que en diem un dany estructural."

Segons Smogorzewska, els tumors en els malalts d'anèmia de Fanconi acostumen a aparèixer entre els 20 i 30 anys i tenen una mitjana de supervivència de només 17 mesos un cop diagnosticats:

"Tens un estrall genòmic complet, que pertorba simultàniament molts sistemes diferents que normalment impedeixen que les nostres cèl·lules es desenvolupin en càncer, i creiem que aquesta és una de les raons de l'agressivitat d'aquests tumors."


L'efecte del tabac i l'alcohol no se suma, sinó que es multiplica

Pel que fa a les persones que fumen i beuen alcohol, Surrallés explica que els tumors acostumen a diagnosticar-se entre els 60 i els 70 anys, i l'efecte dels dos tòxics no se suma, sinó que es multiplica:

"Fumar i beure, sobretot si són els dos alhora, fa un efecte no sumatori, sinó multiplicador dels dos, fa que aquesta quantitat d'aldehids s'acumuli i es multipliqui per molt i això fa que sobrepassem la capacitat de reparació de les nostres pròpies cèl·lules."

El director de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau, Jordi Surrallés, aquest dilluns entrevistat per TV3

Ja estan en marxa diversos assajos clínics per millorar el pronòstic en els dos orígens, i l'Institut de Recerca de Sant Pau participa també en dos d'ells.

En un proven un fàrmac per incidir en el procés de reparació, i en l'altre per impedir que s'acumulin els aldehids a les cèl·lules i evitar així que acabi apareixent el càncer.

ARXIVAT A:
SALUTCÀNCERBIOMEDICINA