Archivo del blog

  Enlaces

 

Demanen un nou abordatge per al càncer de joves i adolescents: "És diferent del d'adults"

La necessitat de tenir unitats pròpies és una de les qüestions que s'aborden en el Congrés Mundial d'Oncologia Pediàtrica que ha començat a Barcelona

Marta Arrufat Trigàs/Oriol Esteve GraciaActualitzat

Tot comença amb el nom. De tot en diem càncer, en l'adult i en l'infant -els experts prefereixen dir-ne càncer del desenvolupament-, però en realitat són malalties diferents. Compartir-ne el nom afecta a molts nivells i és l'inici d'algunes disfuncions del sistema, que afecta negativament, sobretot, els pacients adolescents i joves.

Tal com explica Andreu Morales, director clínic del Pediatric Cancer Center Barcelona, de l'Hospital Sant Joan de Déu, "l'únic que tenen en comú el càncer del desenvolupament i el càncer de l'adult és el nom".

"Són malalties totalment oposades. El diagnòstic és diferent, l'abordatge és diferent i també el pronòstic."

Jaume Mora, director científic del mateix centre de Sant Joan de Déu, s'expressa en els mateixos termes: "Allò que tothom entén que és cáncer, és el càncer de l'envelliment, i per a aquest tenim investigadors excel·lents, centres excel·lents i professionals excel·lents, però no ha fet millorar ni un gram, ni un 1%, als nens que tenen càncer".

"Són dues malalties que no tenen res a veure. No fem servir ni els mateixos fàrmacs, ni les mateixes combinacions, ni tenen els mateixos resultats, ni molt menys."

De fet, el càncer infantil és una malaltia minoritària que engloba moltes malalties encara més minoritàries, que, segons explica el doctor Morales, "necessiten una recerca específica i desenvolupament de fàrmacs específics per curar millor i més pacients".

Imatge del Pediatric Cancer Center de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona (CCMA)

Els càncers pediàtrics es comptabilitzen entre els 0 i els 14 anys, uns 200 anuals a Catalunya. Però, en realitat, no hi ha una edat límit predeterminada per tenir un càncer del desenvolupament, sempre que els òrgans continuïn creixent.  

Per Morales aquest és un problema "a nivell global". Hi ha molts centres que atenen pediatria només fins als 14 anys, i a partir dels 14 passen a les unitats d'adults. I això és "un gran problema perquè el càncer del desenvolupament no deixa de passar a partir dels 14, o dels 18, o dels 21".

A més, segons explica el doctor Mora, el problema és que no hi ha un test biològic per dir: "vostè ja ha deixat de créixer, passa a adults". La teoria és quan ja no estàs creixent, quan la velocitat de creixement és zero, "en aquell punt passes a ser un adult, biològicament parlant. El problema és que no tenim cap test que ens digui això quan passa".

Els adolescents i joves són els més perjudicats amb aquesta classificació. Es poden trobar en unitats d'adults, quan el seu càncer és en realitat del desenvolupament i necessita un abordatge diferent.

"Ens trobem en situacions com aquestes no tan infreqüentment. Per l'edat del pacient el tracten en una unitat d'adults i, a vegades, les coses no van com un voldria", explica el doctor Morales. El doctor Mora afegeix que "les estructures que tenim organitzades no estan pensades per a aquests individus".

"Se'ls acaba tractant amb protocols que venen derivats o bé del nen, o bé de l'adult, i probablement ni un ni l'altre són correctes, i això ja ho hem demostrat."

Hi ha algunes experiències al món d'unitats creades específicament per a aquest col·lectiu. I no només milloren els tractaments sinó tot l'abordatge que es pot fer al pacient i a la seva família.

ARXIVAT A:
SALUTMENORS
VÍDEOS RELACIONATS