Archivo del blog

  Enlaces

 

Creen un test de càncer d'endometri que es pot fer a casa i detecta gairebé tots els casos

Investigadors catalans i austríacs han desenvolupat la prova, capaç de detectar entre el 90% i el 100% dels casos de càncer d'endometri i que seria especialment útil per a dones en risc de tenir-lo

Xavier DuranActualitzat

Una nova prova ràpida i no invasiva s'ha mostrat efectiva per detectar el càncer d'endometri, un dels més freqüents entre les dones. El nou test podria ser molt útil per a les dones amb risc de tenir aquest càncer, però també per a la detecció precoç en la població general.

El nou test l'han dissenyat i assajat científics de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i la Universitat d'Innsbruck, a Àustria. Els resultats s'han publicat al Journal of Clinical Oncology.

El càncer d'endometri afecta cada any més de 400.000 dones a tot el món. Els actuals mètodes de diagnòstic són molt invasius i dolorosos. Majoritàriament es fan amb biòpsies de l'endometri.

A més, un retard en el diagnòstic obliga a fer tractaments més agressius i disminueix significativament la supervivència de les pacients.

El nou test és epigenètic: mesura els nivells d'una alteració química --la metilació-- en dos gens concrets, cosa que en provoca l'activació o inactivació. Les mostres es poden obtenir raspant lleugerament el coll de l'úter, i això es pot fer tant a la consulta mèdica com a casa. En aquest segon cas es fa servir un petit dispositiu semblant a un tampó.

La doctora Costa aguantant una mostra
La doctora Laura Costas lidera el projecte (Idibell)

En els assajos, el test ha detectat entre un 90% i un 100% dels càncer d'endometri, tant amb les mostres preses pel personal mèdic com en les preses per la pacient a casa, segons explica la doctora Laura Costas, líder del projecte i investigadora principal del grup d'infeccions i càncer de l'Idibell i l'ICO:

"Amb aquest nou sistema es pot reduir la pressió assistencial i la necessitat d'una derivació inicial a un especialista i contribuir, per tant, a un diagnòstic més ràpid".

 


Grups de risc i població general

L'estratègia pot ser molt beneficiosa en dos grups de risc: dones postmenopàusiques amb sagnat ginecològic, principal símptoma del càncer d'endometri, i dones amb la síndrome de Lynch, una afectació genètica hereditària que predisposa a desenvolupar càncer.

Però l'estudi també ha mostrat resultats molt esperançadors per a la població general, fora de risc, perquè ha permès identificar aquest càncer un any abans de ser diagnosticat.

Abans d'implantar aquest nou mètode de diagnòstic, però, els investigadors proposen fer estudis de cost-efectivitat i analitzar cohorts grans d'aquests grups de risc de càncer d'endometri.

També estan fent proves per avaluar tests similars per al diagnòstic d'altres càncers ginecològics.

 

ARXIVAT A:
CÀNCERRECERCA CIENTÍFICA

 

Un 40% dels pacients amb verola del mico tenen complicacions doloroses

A banda de butllofes a la pell, sobretot als genitals i a la boca, 2 de cada 5 pacients pateixen inflamació del recte, úlceres a les amígdales o edemes al penis

RedaccióActualitzat

Un 40% dels pacients de la verola del mico tenen complicacions que no s'havien detectat fins ara i que requereixen tractament mèdic, majoritàriament per pal·liar el dolor.

És la principal conclusió de l'estudi més exhaustiu fet fins ara a l'estat, que han dut a terme els hospitals Germans Trias, Vall d'Hebron i 12 d'octubre de Madrid.

L'estudi, publicat a la revista The Lancet, ha analitzat 181 casos de Barcelona i Madrid, les dues ciutat amb més diagnosticats.

La lesió més coneguda i visible de la verola del mico són les butllofes que apareixen a la pell, sobretot a la zona genital i a la boca. Però 2 de cada 5 pacients pateixen a més altres complicacions i els cal tractament mèdic per pal·liar el dolor.

Són unes complicacions doloroses que no s'havien detectat fins ara, com inflamació del recte, úlceres a les amígdales o edemes al penis.

Exemples de lesions cutànies causades per la verola del mico
Exemples de lesions cutànies causades per la verola del mico (Reuters/Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit)

L'investigador Oriol Mitjà, de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol, explica que són dolors que afecten la via diària en accions com anar al lavabo o menjar: "Hem de menjar la dieta triturada i algun pacient ha hagut d'ingressar perquè no podia empassar".

Mitjà considera que s'ha subestimat l'impacte clínic de la verola del mico.

L'estudi conclou també que el període d'incubació de la malaltia és de 7 dies, més curt del que s'havia calculat inicialment.

Transmissió per contacte de la pell

Els investigadors també han confirmat que la transmissió del virus és molt més freqüent pel contacte directe de la pell durant les relacions sexuals que no pas per la via respiratòria, fet que podria replantejar si cal aïllar els contagiats.

Mitjà explica que la capacitat d'infectar és més elevada pel contacte amb les lesions que amb les gotetes respiratòries. Això pot afectar les maneres d'aïllar els pacients: "Cal aïllament respiratori estricte, o pot ser de contacte i per tant menys rígid?"

Un de cada quatre participants en l'estudi s'haurien contagiat en tenir relacions amb una parella habitual, però només un 3% pel contacte amb un convivent.

Un terç del total es van encomanar en assistir a una festa "pride". Mitjà, però, puntualitza que no es pot saber si s'han contagiat en relacions sexuals o per un contacte casual.

"Hem determinat que una proporció dels malalts s'han infectat en esdeveniments massius, però d'aquí a poder determinar si és perquè han tingut una relació sexual després de la festa o un contacte casual, no ho podem dir"

Dels 181 casos analitzats a l'estudi, 166 eren homes que havien tingut sexe amb altres homes. La mitjana d'edat dels afectats és de 37 anys.

Mitjà apunta que cal recomanar a les poblacions més exposades que siguin curosos: "De moment tenim estratègia de vacunació, però el nombre de vacunes és escàs".

 

ARXIVAT A:
SALUTVEROLA DEL MICO

 

Anar a la navegació secundària
Els dos petits van morir després d'un trasplantament de fetge urgent
Els dos petits van morir després d'un trasplantament de fetge urgent (Pixabay)

Un nen de 6 anys i un nadó de 15 mesos, morts per l'hepatitis infantil desconeguda

Són els dos primers casos de morts per aquesta malaltia, que va començar propiciada pel confinament

RedaccióActualitzat

Un nen de 6 anys de Múrcia i un nadó de 15 mesos d'Andalusia són les primeres víctimes mortals notificades per Sanitat de l'hepatitis infantil d'origen desconegut.

Els dos han mort després de no poder superar un trasplantament de fetge.

El nen de 6 anys va tenir els primers símptomes el 2 de juliol. Setze dies més tard va ser traslladat a un hospital de Madrid en situació greu. Tenia un edema cerebral i necessitava un trasplantament de fetge. L'hi van fer el 29 de juliol, però va morir 24 hores després de ser trasplantat.

La segona víctima, el nadó de 15 mesos, va ingressar a finals de juny amb un quadre de gastroenteritis aguda. Li van fer un trasplantament hepàtic urgent, però també va morir en les 24 hores següents.

A Catalunya hi ha 9 casos detectats d'aquesta malaltia. A Espanya en són 46. Tots tenen entre 0 i 16 anys i més del 60% són nenes, segons les dades de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica que lidera el Ministeri de Sanitat.

Hi ha casos en deu comunitats autònomes i no tenen relació epidemiològica entre ells. De fet, aquesta hepatitis és d'origen desconegut perquè no s'ha detectat cap dels virus que, habitualment, la causen.

També se n'han detectat quatre casos a les Balears.


Quins símptomes tenen

Entre els casos de què es disposa d'informació sobre els símptomes, els notificats amb més freqüència han estat malestar (26 casos, 65%), vòmits (26 casos, 59%), febre (23 casos, 58%) i dolor abdominal (21 casos, 50%).

També hi ha hagut 20 casos que han notificat icterícia (50%), diarrea en 12 casos (29%), símptomes respiratoris en 10 casos (25%) i picor en 9 casos (23%).

Com a mesura preventiva, el Ministeri de Sanitat aconsella rentar-se freqüentment les mans, tapar-se amb la part interior del colze quan es té tos i fer servir mocadors d'un sol ús. També recomana consultar amb pediatria si el menor té símptomes que s'agreugen en pocs dies.


Investigació per saber què la causa

Al Centre Nacional de Microbiologia (CNM) de l'Institut de Salut Carlos III ha fet diverses proves per identificar l'origen de la malaltia.

S'han detectat 7 casos positius pel virus de l'herpes i 10 dels 21 analitzats han donat positiu per adenovirus. Aquest tipus de virus molt comú en els infants és el principal sospitós d'estar darrere d'aquests casos.

Sanitat fa una crida a la calma. Els casos detectats no suposen un augment respecte als casos d'hepatitis greu d'origen no conegut en els últims cinc anys.

En l'àmbit internacional, fins al 28 de juliol s'han notificat a Europa 507 casos a 21 països, 273 al Regne Unit, Àustria (6), Bèlgica (14), Bulgària (1), Xipre (2), Dinamarca (8), França (9), Grècia (12), Irlanda (24), Israel (5), Itàlia (36), Letònia (1), Luxemburg (1), Països Baixos (15), Noruega (6), Polònia (15), Portugal (20), Moldàvia (1), Sèrbia (1) i Suècia (12).

Fora d'Europa s'han detectat casos especialment a Amèrica (487 casos), la majoria als Estats Units (354 casos).

ARXIVAT A:
SALUT

 

Desxifren el mapa genètic de la leucèmia més comuna, clau per millorar-ne el tractament

Una investigació internacional coliderada per l'Institut de Recerca de l'Hospital Clínic ha desxifrat, exhaustivament, els 200 gens implicats en la malaltia

Actualitzat

Una investigació internacional, coliderada per l'Institut de Recerca de l'Hospital Clínic, obre la porta a buscar tractaments més específics per als diferents subgrups de la leucèmia limfàtica crònica, la més freqüent a Occident. 

Tot plegat gràcies al desxifrat, complet i exhaustiu, del mapa genètic de la malaltia. Els resultats són la culminació d'un esforç a escala global que ha portat a saber que hi ha fins a 200 gens implicats, malgrat que fins ara se'n coneixien només la meitat.

Els mapes, a més, descriuen quins d'aquests gens s'expressen en cada moment, en quina quantitat i per què. Una informació imprescindible per prendre-li el pols a l'anomenat càncer de la sang.

Un cop han mutat els gens i es manifesta la leucèmia, explica Iñaki Martín-Subero, coordinador d'Epigenòmica Biomèdica Idibaps:

"Sabem quina és la via per la qual aquestes cèl·lules perden una mica el control. Si coneixem això, es poden desenvolupar eines per bloquejar determinades vies moleculars que fan que aquestes cèl·lules creixin i creixin."

En canvi, matisa que si, com fins ara, només es coneixien la meitat dels gens, "en el cas d'alguns pacients, no sabrem què passa". I és que cada cas és diferent.

Vuit subgrups

En aquest sentit, l'estudi ha permès definir fins a vuit subgrups, amb un comportament i, conseqüentment, un pronòstic absolutament diferent. Segons Ferran Nadeu, investigador postdoctoral Idibaps:

"Alguns subgrups són el que diem indolents, és a dir, la malaltia progressa molt lentament i inclús hi ha un subgrup de pacients que mai necessitarà tractament. En d'altres, la malaltia és molt més agressiva i es respon pitjor al tractament."

L'objectiu final és determinar les alteracions de cadascun d'aquests subgrups. Així, conclou Nadeu, poden "intentar dissenyar fàrmacs més ben dirigits a cada tipus de pacient."


Investigar el genoma del càncer

En definitiva, a l'horitzó de qualsevol investigació de l'àmbit mèdic hi ha sempre el tractament i, en la mesura del possible, la cura. Així, sense la gran evolució que hi ha hagut en el camp del genoma del càncer, no s'explica l'aparició de tractaments molt més efectius.

Uns tractaments que entronquen, de manera directa, amb les taxes de supervivència que s'han donat els últims anys en els pacients oncològics.

Aquest estudi sobre la leucèmia limfàtica crònica, producte d'una mostra molt completa portada a terme sobre 1.100 pacients i la culminació d'un esforç internacional, vol atorgar informació imprescindible perquè els metges puguin prendre decisions. 

En últim terme, els facultatius poden escollir entre tractaments actuals que ja manifestin certa eficiència o d'altres que es puguin desenvolupar en el futur.

Medicaments que, tard o d'hora, puguin arribar a actuar davant les mutacions genètiques que ara han quedat ben pautades amb la idea d'anar refinant els fàrmacs per combatre la leucèmia.

ARXIVAT A:
CÀNCERRECERCA CIENTÍFICA

 Carrer d'Alfons el Magnànim, 57, 08019 Barcelona

Suscribirse a: Entradas (Atom)