Anar a la navegació secundària
Trasplantament de pulmons a un nadó amb una tècnica pionera al Vall d'Hebron
Els cirurgians han extret els pulmons en aturada cardíaca controlada a un nadó per trasplantar-los a un altre nadó amb una cardiopatia congènita
- TEMA:
- SALUT
Un equip de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha extret els pulmons en aturada cardíaca controlada a un nadó per trasplantar-los a un receptor pediàtric menor de 24 mesos.
Es tracta de la primera vegada que es fa aquesta operació a l'estat espanyol. L'ha dut a terme l'equip de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de l'hospital.
L'aturada cardíaca controlada o asistòlia controlada es practica en pacients sense esperança de vida que estan a l'espera que se'ls retiri el suport vital.
En aquesta situació, els òrgans estan més ben preservats que en el cas de mort encefàlica o altres tipus d'asistòlia, com la no controlada, quan la parada cardiorespiratòria té lloc fora d'un centre hospitalari després de no superar l'aplicació de maniobres de reanimació cardiopulmonar.
En aquest procés, el donant es trasllada a quiròfan, se li retira el suport vital i s'espera que es produeixi l'asistòlia, és a dir, que el cor deixi de bategar.
La tècnica que es fa servir per a l'extracció és la mateixa que en pacients adults, però en pacients pediàtrics és un procediment gens habitual a Europa. La principal raó és que, en els nadons, l'estructura i els teixits no són iguals.
Tampoc no ho és la resistència a la isquèmia, la fase entre el moment en què s'interromp la circulació de l'òrgan fins que es restitueix novament en el cos del receptor, com explica la doctora Irene Bello, del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de Vall d'Hebron.
"En donants tan petits, no sabem quant de temps poden estar els teixits sense rebre oxigen, de manera que hem de fer la cirurgia de l'extracció dels pulmons al més ràpidament possible."
Receptor amb cardiopatia congènita
El receptor es diu Lleïr i ara té dos anys. Estava en llista d'espera per al trasplantament dels dos pulmons i, segons la doctora Laura Romero, que va practicar la intervenció, juntament amb la doctora Leire Sánchez, "l'empelt era perfecte, s'havia fet l'extracció a quiròfan i els pulmons arribaven en un estat òptim".
Tot i això, en aquest cas hi havia una dificultat afegida, diu la doctora Romero.
"Més complexa va ser la segona intervenció del procés, és a dir, el trasplantament, perquè el nadó receptor té una cardiopatia congènita i per poder fer el trasplantament de tots dos pulmons va caldre remodelar el cor amb la col·laboració de l'equip de cirurgia cardíaca pediàtrica."
Concretament, en Lleïr tenia una hipoplàsia i estenosi de venes pulmonars, una cardiopatia congènita que cursa amb hipertensió pulmonar i acaba requerint un trasplantament de pulmons.
També hi va haver una feina prèvia de tot l'equip sobre com seria el procés amb la família o cuidadors, com explica Lis Vidal, infermera gestora de casos de trasplantament.
"L'accés a la llista d'espera, la intervenció, l'estada a l'UCI i l'hospitalització. Establim una relació molt propera, basada en el respecte i la confiança perquè el nen i la família assoleixin els coneixements i les habilitats després del trasplantament en relació amb el tractament, la dieta i l'activitat física aconsellats per tenir total autonomia un cop rebin l'alta."
El doctor Nacho Iglesias, referent en trasplantament pulmonar pediàtric de la Unitat de Pneumologia Pediàtrica i Fibrosi Quística, afegeix: "Fem seguiment del pacient per prevenir i tractar possibles complicacions respiratòries com les infeccions o de rebuig de l'empelt, i ajustem el tractament immunosupressor."
També treballen de manera coordinada amb altres especialitats per garantir la bona evolució del pacient.
Si bé en la població infantil és molt més infreqüent que en població adulta necessitar trasplantaments de pulmó, aquesta intervenció obre un nou camp, explica el doctor Alberto Jáuregui, cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar.
"Hi ha nens i nenes que estan en llista d'espera, i els donants són molt escassos. Per això és important poder ampliar les opcions de donants a través, per exemple, d'aquest procediment d'asistòlia controlada."
