Injectar un virus per vèncer el càncer: un nen salva la vista amb un tractament pioner

S'ha desenvolupat i aplicat a Sant Joan de Déu i ha evitat que el nen, que ja havia perdut un ull, quedi cec

Xavier Duran  27/11/2020 - 15.03

 

TEMA:

 

CÀNCER

El Félix passant un control del retinoblastoma amb el doctor Jaume Català

Un tractament pioner al món amb un virus modificat genèticament ha permès evitar que un nen que ja va perdre un ull, a conseqüència d'un càncer de la retina, perdi l'altre i quedi totalment cec.

El tractament l'han desenvolupat i aplicat investigadors de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i de la companyia biotecnològica VCN Biosciences, empresa de Grifols.

El pacient es diu Félix i va viatjar expressament a Barcelona des de Veneçuela per rebre el tractament. Ara ha quedat lliure de la malaltia i pot caminar i jugar amb normalitat.

Un virus comú modificat

El tractament s'ha administrat en el marc d'un assaig clínic. Consisteix a injectar dins de l'ull afectat pel tumor un virus modificat genèticament que selecciona, ataca i destrueix les cèl·lules cancerígenes. Així, actua de forma totalment selectiva només de comptar aquestes cèl·lules.

Es tracta d'un derivat de l'adenovirus, un virus comú que normalment causa símptomes de refredat i que ara s'utilitza en algunes vacunes contra la Covid-19 com la que desenvolupa la Universitat d'Oxford.

El virus oncolític –és a dir, que elimina les cèl·lules tumorals- s'ha modificat al laboratori de VCN Biosciences perquè ataqui les cèl·lules cancerígenes i deixar indemnes les sanes.

Recaiguda després de la quimioteràpia

El Félix va ser diagnosticat d'un retinoblastoma bilateral -un càncer de retina que li afectava els dos ulls- quan només tenia uns mesos de vida. Als dos anys, quan ja havia perdut un ull a conseqüència de la malaltia, el nen va viatjar amb la seva mare a Barcelona, gràcies a la Fundación Simón Bolivar, per rebre a l'Hospital Sant Joan de Déu un tractament que li permetés salvar l'altre ull i mantenir la visió.

El Félix i la seva mare durant una de les visites amb el doctor Català

Els metges van aconseguir inactivar el tumor mitjançant un tractament de quimioteràpia intraarterial. Consisteix a introduir un llarg i fi catèter per l'artèria femoral, a l'engonal, i es condueix fins a l'artèria oftàlmica. Un cop allà, administra localment la quimioteràpia.

Però vuit mesos després va tenir una recaiguda. Novament a Barcelona, els metges de Sant Joan de Déu van comprovar que el tumor ja no responia als tractaments convencionals.

Per això, van proposar a la família participar en un assaig clínic per avaluar la seguretat i eficàcia del virus oncolític VCN-01.

El desenvolupament d'aquest nou tractament és el resultat de cinc anys d'investigació. Al gener del 2019 l'assaig clínic va ser portada de la revista Science Translational Medicine. També va merèixer un dels reconeixements més prestigiosos de l'oncologia pediàtrica mundial: el premi Odile Schweisguth.

Amb el Félix s'ha demostrat per primera vegada l'eficàcia terapèutica del virus. Però l'assaig clínic necessita més pacients per confirmar que la dosi que s'administra és la més ajustada per garantir-ne l'eficàcia.

El tumor ocular pediàtric més freqüent

El retinoblastoma és el tumor ocular més freqüent en la població infantil. Es diagnostica a aproximadament 8.000 nens cada any al món.

Aquest càncer s'origina en el procés de desenvolupament de la retina, durant els primers anys de vida de l'infant. Actualment, i sempre que estigui indicada la preservació de l'ull, els nens afectats són tractats a l'Hospital Sant Joan de Déu amb quimioteràpia intraarterial com a primera opció. Algunes vegades, també s'injecta quimioteràpia dins de l'ull, en l'humor vitri.

En alguns casos, però, el tumor no respon a aquests tractaments i els oftalmòlegs no tenien fins ara una altra opció que enuclear l'ull afectat per evitar que el càncer s'estengués a altres òrgans del cos, ja que llavors les possibilitats de curació són molt baixes.

Ara, aquesta tractament pioner pot aportar una altra solució que salva la visió.

 

Descobreixen per què determinats pacients amb càncer avançat viuen més del pronosticat

Un estudi nord-americà amb participació catalana proposa els mecanismes que es produeixen en els anomenats "pacients Llàtzer", que responen al tractament tot i el seu pronòstic

Xavier Duran  20/11/2020 - 13.17

 

TEMA:

 

CÀNCER

En alguns pacients amb mal pronòstic el tractament té efectes positius inesperats

Hi ha alguns pacients que tenen un càncer avançat i d'alta agressivitat. Tot i això, malgrat el mal pronòstic, responen bé a la medicació i la seva esperança de vida augmenta. Un estudi científic dona, per primer cop, possibles explicacions a aquest fet.

L'estudi l'ha liderat un equip de l'Institut Nacional del Càncer (NCI) dels Estats Units, dirigit per  Louis M. Staudt, i hi ha col·laborat el grup de Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). S'ha publicat a la revista "Cancer Cell".

S'anomenen col·loquialment "pacients Llàtzer" perquè són a les portes de la mort i "tornen a la vida plena", com va passar amb Llàtzer de Betània, el personatge bíblic que a l'Evangeli segons Sant Joan és ressuscitat per Jesús.

Aquests pacients, anomenats medicament "responents excepcionals" –"exceptional responders" en anglès–, representen una mínima proporció dels individus amb càncer. Fins ara es desconeixien les causes d'aquest fenomen.

Tot i que entre aquests pacients també hi ha variabilitat, molts sobreviuen el triple de temps del que s'havia pronosticat. I hi ha casos excepcionals, com un glioblastoma, el tumor amb pitjor pronòstic i amb supervivència prevista d'un any, en què el pacient encara és viu al cap d'onze anys.

Més enllà de les mutacions

L'institut va aconseguit reunir 111 pacients d'aquest tipus que reunien uns criteris concrets: amb una resposta completa o parcial que s'hauria esperat en menys d'un 10% de pacients semblants o que la supervivència fos el triple o més en relació amb la mitjana observada en els estudis publicats.

D'aquests tumors se n'havien estudiat les mutacions i per complementar la informació es va demanar a l'equip del doctor Esteller que analitzés el seu epigenoma.

Això significa buscar modificacions químiques que no afecten la seqüència de l'ADN, però sí que alguns gens s'activin o, al contrari, s'inhibeixin.

La recerca ha permès obtenir la primera explicació de per què aquests pacients evolucionen tan bé, com explica el doctor Esteller.

"Els càncers d'aquestes persones han acumulat, per atzar, diversos defectes genètics i epigenètics que els transformen en hipersensibles davant el fàrmac que els dona el metge. Seria com si al terra d'una casa acabat d'abrillantar i polir s'hi diposités, a més, una pell de plàtan: la caiguda seria segura. Doncs això és el que els passa a aquests tumors: acumulen dos o tres esdeveniments que fan descarrilar el creixement del càncer quan rep el medicament."

Esteller posa un exemple concret. A un tumor cerebral d'alt grau se li suma una lesió genètica en un gen reparador de l'ADN i una mutació en un altre gen diferent, que també repara l'ADN. Si aquest pacient rep un fàrmac que danya l'ADN, el tumor no podrà arreglar aquest defecte i no podrà créixer.
 

Possibles implicacions

Els autors assenyalen en l'article que cal més recerca, però que això ja pot tenir implicacions directes.

"El nostre estudi proporciona hipòtesis plausibles i comprovables que s'hauran de confirmar amb grups més amplis de pacients. Tot i això, el nostre estudi té implicacions per a l'ús i la utilitat de perfils moleculars complets en diagnòstic i teràpia del càncer."

Si bé aquests malalts són minoria, el doctor Esteller pensa en la possibilitat que aquest descobriment tingui aplicacions pràctiques en algun moment.

"Ara, el somni és que aquest coneixement serveixi per ajudar la resta de pacients amb tumors de comportaments clínics molt més habituals. Per exemple, podríem pensar que induint externament una segona alteració en una via ja danyada en el tumor podríem crear un 'pacient Llàtzer' que respongués molt bé a un medicament dissenyat contra aquesta via cel·lular."

En tot cas, els autors conclouen que la majoria de casos de responents excepcionals no es poden resoldre només analitzant les mutacions. També calen anàlisis genòmiques més àmplies. Això podria confirmar o refutar les hipòtesis exposades a l'article amb grups molt més amplis del que qualifiquen de "pacients fascinants".

ARXIVAT A:

 

SALUT RECERCA CIENTÍFICA CÀNCER

 

Una anàlisi de sang permetria identificar les dones amb més risc de càncer de mama

La recerca de Vall d'Hebron permetria portar a terme un seguiment més exhaustiu per detectar de forma precoç la formació de tumors

Xavier Duran17/11/2020 - 23.00  Actualitzat 17/11/2020 - 23.02

 

TEMA:

 

CÀNCER

L'anàlisi permetria un seguiment exhaustiu a les dones amb risc elevat (iStock)

Una anàlisi de sang ajudaria a identificar les dones sanes amb més risc de tenir càncer de mama. En un estudi liderat pel grup de Recerca Biomèdica en Cèl·lules Mare de Càncer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) s'ha identificat un grup de biomarcadors que estan presents en les dones amb risc més elevat. La recerca s'ha publicat a la revista Frontiers in Oncology.

El càncer de mama és el tumor maligne que té més incidència entre la població femenina a Catalunya i la resta de països desenvolupats. Es calcula que aproximadament una de cada vuit dones en tindrà. Entre el gener i l'octubre d'aquest any a Catalunya se n'han diagnosticat 5.328 casos nous.

Amb els biomarcadors ara descrits es podria dur a terme un seguiment més exhaustiu de les dones amb risc elevat. Però l'anàlisi no implica que l'hagin de patir, com explica Matilde Lleonart, cap del grup de Recerca Biomèdica en Cèl·lules Mare de Càncer del VHIR i coautora de l'article:

"Trobar aquestes alteracions moleculars a la sang d'una pacient significa que hi ha algun canvi en alguna cèl·lula, però això no sempre té implicacions clíniques. És possible que mai es desenvolupin signes ni símptomes de la malaltia, que és el que té un impacte en la vida. Aquesta troballa, per tant, permet detectar un risc elevat de tenir càncer de mama en el futur, però no suposa un diagnòstic de la malaltia".

El que sí que permetria és prestar especial atenció a aquestes persones:

"A aquestes pacients se'ls hauria de fer un seguiment més exhaustiu que es podria portar a terme mitjançant ecografies, que són menys agressives i impliquen menys risc a nivell de radiació que altres tècniques com les mamografies".

I en el cas que en el futur aparegués un tumor, aquest es podria detectar precoçment millorant així el pronòstic de la malaltia i la seva supervivència.

L'equip d'investigadors de Vall d'Hebron i el CAP Vallcarca-Sant Gervasi

Molècules que inactiven alguns gens

L'anàlisi dels investigadors es va centrar en els microRNAs, unes petites molècules que s'encarreguen d'inactivar alguns gens i impedir que s'expressin algunes proteïnes a les cèl·lules.

Estudis previs havien demostrat la relació dels microRNAs amb el desenvolupament de determinats tipus de càncer. Però no hi havia un model per predir amb precisió el risc de càncer de mama.

Els autors van obtenir teixit tumoral i normal i sèrum de 96 pacients amb càncer de mama. El sèrum es va comparar amb el de 92 pacients sanes.

En tots dos grups es van analitzar fins a 30 microRNAs que, segons estudis previs, eren capaços de diferenciar teixit normal i teixit tumoral.

Entre tots els microRNAs, se'n van identificar cinc que, segons els seus nivells d'expressió, permetien saber si una mostra de sèrum pertanyia a una pacient control o a una amb càncer.

Posteriorment, el mètode va ser validat amb mostres d'un altre grup de 20 pacients de càncer de mama i 60 dones voluntàries sanes.
 

Sense falsos negatius

Es va comprovar que tenia una sensibilitat del 100% i, per tant, no hi havia falsos negatius, cosa que podria portar a no fer el seguiment a dones amb risc elevat. També van ser molt elevades, per sobre del 80%, l'exactitud i l'especificitat.

Els cinc biomarcadors són aquests: miR-125b, miR-29c, miR-1260, miR-451 i miR-16.

Aquest últim controla la proteïna CD44. Així, quan els nivells de miR-16 són elevats, CD44 està molt poc expressada i, a la inversa, si els nivells de miR-16 són baixos, els de CD44 estan molt elevats.

Estudis previs havien descrit nivells elevats de CD44 en sèrum en un tipus de càncer de mama molt agressiu, el triple negatiu. Per això, els resultats ara obtinguts reforcen la idea que CD44 podria ser un marcador d'altres subtipus moleculars de càncer de mama, com explica la doctora Lleonart:

"És interessant que hem trobat aquest marcador també en els tumors luminals A i B els quals, encara que són menys agressius, poden produir recidives a llarg termini i reaparèixer en forma de metàstasis agressives després d'uns anys".

El treball també ha comptat amb la participació del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), el CAP Vallcarca-Sant Gervasi, l'Institut Oncològic IOB, la seu a Madrid de la Clínica Universitat de Navarra i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa del Càncer (CIBERONC).

 

Una nova tècnica permet identificar i atacar cèl·lules tumorals que causen metàstasis

Una recerca encapçalada per Ariel Ruiz i Altaba, de la Universitat de Ginebra, ha permès trobar un nou procediment per identificar cèl·lules capaces de causar metàstasis i d'una proteïna que les inhibeix

Xavier Duran  17/11/2020 - 09.45

 

TEMA:

 

CÀNCER

La metàstasi és la causa principal de morts per càncer

Una nova tècnica permetrà identificar i atacar les cèl·lules tumorals que provoquen metàstasis. D'aquesta manera es podran tractar selectivament les cèl·lules responsables que el càncer s'escampi a altres òrgans o teixits.

La recerca s'ha fet a la Universitat de Ginebra i l'ha encapçalat el científic català Ariel Ruiz i Altaba. S'ha publicat a la revista Cell Report.

Les metàstasis són responsables de la major part de les morts per càncer i intentar evitar-les és un element central per tractar aquesta malaltia. Però actualment hi ha limitacions, com explica al 324.cat el doctor Ruiz i Altaba.

"Malauradament, en sabem poc. No sabem amb gran definició quines cèl·lules dins de tumors primaris –com un càncer de còlon a l'intestí– donen lloc a cèl·lules migratòries que produeixen les metàstasis en altres teixits."

En aquest treball, els investigadors han pogut relacionar les característiques genètiques d'una cèl·lula –el genotip– amb el fenotip, que és el resultat combinat de l'expressió dels gens i la influència del medi.

D'aquesta manera han pogut establir el perfil molecular de les cèl·lules amb potencial metastàtic per identificar-les i per saber d'on provenen.

Cap al tractament personalitzat

Actualment no hi ha tractaments eficaços contra les metàstasis, en part perquè no se sap apuntar cap a les cèl·lules que cal matar.

Ara, això es podrà fer amb la nova tècnica, que es podrà aplicar de manera personalitzada, com explica Ruiz i Altaba.

"Ja no es tracta d'utilitzar un fàrmac que de mitjana funciona millor o pitjor contra un tipus de tumor en qualsevol pacient. Al contrari, es podran fer proves a pacients amb els seus tumors individuals i buscar així quina droga actual és la millor exactament per a aquesta persona i aquest tumor."

A part d'aquesta aplicació clínica, serà molt útil en recerca per buscar nous fàrmacs que actuïn específicament sobre les cèl·lules que poden provocar metàstasis i no de manera general sobre el tumor.

També presenten proves que el vemurafenib, un fàrmac utilitzat actualment contra certs tumors de còlon, augmenta la migració de les cèl·lules del tumor.

Proteïna supressora de metàstasis

D'altra banda, han identificat un supressor de metàstasis, la proteïna VSIG1. Es tracta d'un altre avenç important, perquè les metàstasis estan generalment escampades i la cirurgia no hi té gaire èxit. En canvi, funciona si el tumor primari es troba aviat.

Així, si la VSIG1 inhibeix la metàstasi, pot tenir un gran impacte contra el desenvolupament de la malaltia i en el nombre de casos que passen a estats avançats amb metàstasis –com ara al fetge en el cas del càncer de còlon.

Segons demostren els investigadors, les cèl·lules no metastàtiques inhibeixen el comportament de les cèl·lules veïnes prometastàtiques. I la VSIG1 és una proteïna de membrana essencial en aquesta comunicació perquè "parla" amb les cèl·lules adjacents.

Així es podrien tractar tumors primaris i inhibir les cèl·lules amb comportament metastàtic.

Ruiz i Altaba considera que aquest treball "representa un punt d'inflexió en la manera com entenem les metàstasis i com ens podem acostar al tractament intel·ligent i individualitzat de pacients amb càncer".

 

Nou mètode per predir el creixement d'un tumor i definir estratègies de tractament

Desenvolupat per un equip internacional liderat per investigadors de l'IDIBAPS-Hospital Clínic, permet saber quant s'han multiplicat les cèl·lules tumorals en el passat i així predir-ne l'evolució

Xavier Duran04/11/2020 - 08.32  Actualitzat 04/11/2020 - 11.06

 

TEMA:

 

CÀNCER

Cèl·lules cancerígenes

Saber quant s'han multiplicat les cèl·lules d'un tumor en el passat permet predir quina evolució tindran en el futur. I això es podrà mesurar gràcies al sistema desenvolupat per un equip internacional liderat per investigadors de l'IDIBAPS-Hospital Clínic.

En l'estudi hi han participat 32 investigadors de 16 institucions i 6 països diferents, i l'ha coordinat Iñaki Martín-Subero, investigador ICREA a l'IDIBAPS, on dirigeix ​​el grup d'Epigenètica Biomèdica. El primer signant de l'estudi és Martí Duran-Ferrer, investigador del mateix grup. La recerca s'ha publicat a la revista Nature Cancer.

Aquest rellotge que han dissenyat es basa en l'epigenètica, un terme que significa "per damunt de la genètica". Si bé la seqüència de l'ADN determina o condiciona les característiques de cada individu, des de fa temps se sap que el medi ambient o fins i tot les experiències vitals de cada persona influeixen en el fet que alguns gens s'expressin o no ho facin.

Es tracta de processos en què no es modifica la seqüència de l'ADN ni, per tant, els gens, sinó que hi ha algunes transformacions químiques que fan d'interruptors i activen o silencien els gens. Iñaki Martín-Subero ho explica de manera molt gràfica:

"Es podria dir que el genoma, que és l'enciclopèdia de la vida present en cada cèl·lula, està format per dos tipus de llibres: el llibre obert, que conté els gens actius, i el llibre tancat, que conté els gens que romanen silenciats."

Errors en la divisió cel·lular

Els factors ambientals que provoquen l'aparició d'aquests interruptors són molt diversos, des de contaminants a problemes de nutrició en certes etapes del creixement o fins i tot alguns esdeveniments traumàtics.

A més dels canvis epigenètics associats a l'ambient, quan la cèl·lula es divideix, l'ADN es duplica i aquest procés de còpia també pot introduir petits errors epigenètics.

 

Se sabia que els canvis epigenètics que tenen lloc en els gens silenciats o inactius guarden una memòria oculta del creixement cel·lular passat.

Però es pensava que això no tenia valor en la clínica dels tumors i per això no es mesurava. Els marcadors actuals permeten saber quant s'està dividint la cèl·lula tumoral en aquell precís moment, però no la història de les divisions anteriors.

Permetrà definir estratègies

El que han demostrat per primer cop els investigadors és que aquests canvis no només tenen interès clínic, sinó que permeten predir el creixement futur del tumor i definir estratègies de tractament més d'acord amb cada pacient.

Els investigadors han estudiat amb detall les alteracions epigenètiques en vora 1.600 mostres de diferents tipus de leucèmies i limfomes, com ara la leucèmia limfàtica crònica. Han descobert que cada vegada que les cèl·lules es reprodueixen van escrivint petites marques en el llibre tancat del genoma, més marques com més es divideixen les cèl·lules.
 

D'esquerra a dreta, Martí Duran, Iñaki Martín i Elías Campo

Aquests canvis són acumulatius i, a més, a partir del passat permeten preveure el futur, com explica Martí Duran-Ferrer:

"Hem observat que si aquest rellotge ha avançat molt en el passat tendirà a avançar també en el futur, i aquest fet s'associa directament amb la presència de determinades mutacions genètiques i amb l'agressivitat clínica en els pacients."

Així que els canvis epigenètics en el llibre tancat del genoma ja no es consideraran, com fins ara, acompanyants silenciosos del procés de transformació tumoral, sense cap implicació clínica, com explica Martín-Subero:

"El nostre estudi indica que els canvis epigenètics acumulats en el llibre tancat del genoma dels tumors són importants, ja que prediuen el comportament clínic futur dels pacients. Les cèl·lules de càncer escriuen una gran part de la seva història en aquest llibre tancat."

Això s'ha pogut comprovar gràcies al gran banc de cèl·lules tumorals que té el Clínic, juntament amb les dades clíniques dels pacients de qui es van obtenir. Així s'ha pogut mesurar la modificació química de les cèl·lules i relacionar-la amb l'evolució del pacients segons els tractaments aplicats.

 

Un altre pas cap a la medicina personalitzada

L'estudi s'ha fet amb catorze subtipus de càncers de la sang, però s'ha començat a investigar amb altres tipus de tumors. Els autors esperen poder publicar resultats d'aquí uns mesos.

Els científics reconeixen que encara queda camí per recórrer perquè aquest rellotge epigenètic pugui aplicar-se directament a la clínica.

Però afirmen que les dades són molt sòlides i suggereixen que aquest rellotge molecular podria ajudar a definir estratègies de tractament més d'acord amb el risc biològic del tumor.

Així, es pot saber el nivell de risc d'un pacient i veure com respon als tractaments. Si el risc és més elevat, pot ser necessari seguir tractaments nous.

Aquesta és l'opinió també d'Elías Campo, director de l'IDIBAPS i de Recerca del Clínic i coautor de l'article:

"Aquest estudi presenta una visió nova sobre com anticipar el comportament clínic dels pacients amb càncer limfoide i té un gran potencial d'esdevenir una variable important per al maneig clínic del càncer en l'era de la medicina personalitzada".